Rosario, més vivaç i atrevida, i Carmen Llin Belda, més tranquil·la i serena, són dos germanes que, si no tenen el rècord de ser les germanes més longeves d'Ontinyent, molt prop estan d'aconseguir-lo. Entre les dos sumen 203 anys, ja que Rosario complix hui diumenge, 17 de juliol, el centenari.
Carmen és la major de les dos, i el passat dissabte 9 de juliol, va celebrar junt amb la seua família els 103 anys. Encara que té problemes per a caminar i altres coses pròpies de l'edat, la seua ment permaneix clara. Nascuda en 1919, recorda haver viscut una infància que no va ser fàcil, amb la mort prematura de les seues dos germanes majors, Elisa i María, una per malaltia i altra en el part, amb tan sols 23 i 21 anys. "Ma mare no va tindre fills per a perdre en la Guerra, però sí va perdre a dos filles", lamenta Carmen.
Rosario i Carmen es van criar en una família humil, dedicada a l'agricultura. Carmen es va dedicar a brodar i després va ser ama de casa. Es va casar als 27 anys i va tindre dos filles, Carmen i Inma.
Per la seua part, Rosario va ser infermera, professió a la qual es va dedicar tota la seua vida i de la que no s'hauria jubilat mai, tal i com assegura. La seua vocació va sorgir després d'haver treballat, junt amb la seua germana Carmen, en l'Hospital militar d'Ontinyent ('Hospital de sang', com el denomina Carmen) durant la Guerra Civil, ubicat al col·legi La Concepción. Carmen estava en la sala 2, fent tasques d'auxiliar, i Rosario va estar en quiròfan. Les dos van vore molts ferits de guerra, coses "molt lletges" que no les desitja a ningú.
Després d'este servei, Carmen va tornar a la seua vida familiar, però Rosario va decidir estudiar a València i va treballar com infermera jefa a l'ambulatori ubicat a José Simó Marín, en l'actual centre d'especialitats, a la volta que feia visites en l'àrea de Maternitat de l'Hospital d'Ontinyent. No es va casar ni va tindre fills. En el seu lloc, va viatjar a molts llocs del món, entre ells, Japó, EEUU o Argentina; va ser la primera dona d'Ontinyent en conduir un cotxe, fumava... "Va ser una dona avançada a la seua època", asseguren els seus familiars.
Quan són preguntades per si estan contentes d'haver arribat tan lluny juntes en el que a edat es referix, asseguren estar "més que contentes". Han passat moltes vivències i es volen, a pesar de ser tan diferents. De xicotetes feien alguna 'trastada', com la de les galetes. Recorden aquell dia en el que sa mare havia preparat dolços, magdalenes i rotllets d'ou per al sant de son pare, Ramón. Sols amb olorar-ho, a Carmen i Rosario ja se'ls feia la boca aigua. Així, van idear un pla en el qual, mentre la primera s'ajupia, la segona muntava a la seua esquena per poder agarrar els dolços. No obstant, al dir Rosario 'ja ho tinc', Carmen es va alçar massa prompte i van caure les dos a terra, amb la conseqüent reprimenda dels seus pares en pillar-les 'in fraganti'. Des d'aquell dia, ha plogut molt.
El pròxim 17 de juliol estaran de celebració amb motiu del 100 aniversari de Rosario, encara que ella preferix no dir l'edat. Esperen poder celebrar l'aniversari com quan eren xicotetes, en companyia de la seua família, i seguir sumant anys juntes "fins que Déu vullga".