Ajudar a les persones sense rebre res a canvi. El voluntariat significa açò mateix. Des de Creu Roja espanyola i, més concretament, en Creu Roja Ontinyent tenen clar que treballar per aquesta causa, per ajudar els altres, comporta una satisfacció personal “difícil de descriure”. Així ho expliquen Paco Francés, voluntari del programa de transport adaptat; Inma Torró, voluntària del programa d'aliments, i Yeni Fernández, treballadora social. 
En el cas de Paco el fet d'endinsar-se en Creu Roja va sorgir a finals de 2014. La desocupació i la necessitat de conductors per al vehicle adaptat el van motivar a inscriure's com a voluntari. Poc després de registrar-se, li van oferir poder conèixer la ruta que havia de realitzar, on arreplegar i deixar els usuaris, etc. “Açò va ser un divendres, i el mateix dilluns següent ja vaig començar com a conductor”, explica Paco. Realitzava el trajecte de la Vall d'Albaida per a portar als usuaris del Centre de Dia de Discapacitats. “Al principi tenia un poc de tensió, però després em vaig anar adaptant perfectament, i ara la veritat, estic enganxat”, afirma. 
El cas de Yeni és un poc diferent, ja que ella no és voluntària, sinó que és un dels pocs treballadors assalariats amb què compta la institució. És treballadora social i va començar a treballar a València amb el servei de tele-assistència. Des d'aquell moment ha passat per diversos projectes, i des d'enguany està destinada en Creu Roja Ontinyent. Actualment, porta el programa d'extrema vulnerabilitat i persones majors. 
Inma Torró és una veterana del voluntariat. La seua incorporació a l'assemblea local va començar en 1990, primer en el programa d'emergència, i uns anys més tard, en el programa d'aliments. Des de sempre li havia cridat l'atenció Creu Roja. Es va apuntar amb la idea de provar només un temps, però d'açò ja han passat 27 anys. “Encara que és molt temps, crec que no sabria estar sense exercir aquesta labor. Com diu Paco, és una cosa que enganxa”, assegura. L'ontinyentina recorda que en el primer any d'implantar-se aquest programa van ajudar a prop de 25 famílies. Una xifra que ha crescut i ha passat a quasi el doble amb els anys. “Quan va començar la crisi vam notar una forta pujada”, destaca. Al moment més alt que Inma pot constatar durant la recessió van rondar les 220 famílies. En l'actualitat, la xifra s'ha estabilitzat i en cada repartiment donen aliments a unes 190 famílies. El perfil ha canviat en aquests anys. Inma destaca sobretot a les famílies joves ontinyentinas amb elevades hipoteques i xiquets xicotets. “Quan vénen per primera vegada, vénen amb objecció, ja que, molts d'ells amb 30 anys, mai han viscut una situació així”, assenyala Inma.
Per a Paco, ser voluntari de Creu Roja li fa sentir-se “útil”. A més, fa una crida perquè estan “saturats” en el referit al transport. “Necessitem voluntaris, tant conductors com auxiliars de mobilització”, detalla. Per la seua banda, Inma afig que ser voluntari “ompli molt”, i convida també a fer-se voluntari, a dedicar “tan sols unes hores a la setmana, perquè crec que així el món seria diferent”. Finalment, Yeni subscriu l'opinió dels seus companys i afig que “encara que no els soluciones tots els seus problemes, estàs ajudant al fet que la seua vida siga una mica millor”. 
En l'actualitat, Creu Roja Ontinyent, compta amb prop de 70 voluntaris, 40 en actiu, amb una mitjana d'edat de 50 anys. Encara que Ontinyent està en la mitjana, fins i tot un poc per damunt de localitats com Xàtiva, “el nostre principal problema segueix sent el recurs humà”, expliquen. Compaginar el voluntariat amb el treball o assumptes personals expliquen que “no és un problema”. Al contrari, estan oberts a adaptar-se a la seua disponibilitat, i a trobar el programa que millor s'adapte. De 10:00 a 13:00, i de 19:00 a 21:00 hores, estan disponibles en l'assemblea local, situada en el carrer Morereta. “Animem també al fet que s'apunte gent jove; sobretot després dels exàmens, ja que és un bon moment per a l'acompanyament de majors”, comenten, “segur que no es penediran”, conclouen.