El passat divendres, l'ontinyentí Juan Penadés Quiñones, natural d'Ontinyent, va ser tirotejat quan va intentar defendre's en un robatori. La bala li va perforar la cama dreta, i va haver de ser atés d'Urgència en un hospital brasiler. 

L'ontinyentí, que treballa com a director comercial en Llatinoamèrica per a una empresa de mobles de la zona, acabava d'un sopar de faena i es dirigia a l'hotel quan un home el va assaltar pel carrer a punta de pistola. Els fets van ocórrer "a 50 metres de l'hotel i en una zona molt bona", tal i com relata l'ontinyentí, en el barri d'Itaim Bibi, considerat un dels millors de Sao Paulo. 

L'atracador "menejava el revòlver, de dalt cap a baix, i quan vaig vore que, en cert moment, va deixar d'apuntar-me, em vaig tirar damunt d'ell per llevar-li'l", comenta l'ontinyentí. "Ho vaig fer amb la intenció de que, si em disparava, que ho fera a una cama, però que no ho fera al cos. I així va ser, em va disparar en la cama dreta". La bala li va entrar a l'altura del genoll, amb una entrada de 4 cm i una eixida de 5 cm, neta.

Juan explica que va ser una reacció instintiva. "No sé si me la vaig jugar o, gràcies a la meua reacció, em vaig salvar", assenyala. En disparar, l'atracador va eixir corrents i ell va ser traslladat per la Policia militar a l'hospital, on no volien atendre'l en un primer moment  per ser un hospital privat, però en estar acompanyat per la policia, el van atendre. Va rebre cures de primers auxilis, van comprovar que la bala no seguia al seu cos i el van enviar la mateixa matinada de repós a l'hotel. 

L'ontinyentí, que residix a Mèxic, va haver de canviar el seu vol a diumenge, en lloc de volar dissabte, com tenia programat. Té pensat denunciar els fets davant l'Ambaixada espanyola a Brasil, "més que res, per informar les agències de viatges que s'està ficant molt lleig caminar pel carrer a Brasil, encara que siga una zona molt bona", comenta.

Encara que havia patit altre robatori feia cinc anys, també a Brasil, mai l'havien apuntat amb una pistola, comenta. En passar els dies, li va eixir l'angoixa del moment. "Analitzes tot, en una cosa així, la vida et passa molt ràpid per davant i et dones compte que hi ha coses a les quals no li dones valor, i li les has de donar". No obstant, l'ontinyentí "pensa que una cosa així no et pot condicionar la vida normal. Porte molts anys treballant en Llatinoamèrica i no per açò vaig a deixar de fer-ho", conclou.