Des de fa ja algun temps i sobrevingut per les últimes notícies que han sorgit sobre el ferrocarril de Xàtiva a Alcoi, vaig decidir emprendre un viatge per la línia per experimentar les sensacions juntament amb la resta de passatgers i professionals que treballen en ella; un tren que ha estat clau per al desenvolupament de les comarques d'interior que vertebra.
El viatge va començar un diumenge a migdia en l'estació de Xàtiva, on després d'haver passat el respectiu control per poder accedir a les vies, em vaig pujar a bord d'un “camell” rumb a la ciutat d'Alcoi.
Eren poc més de les tres de la vesprada quan van començar a rugir els motors de l'automotor dièsel que procedia de València i aquest traqueteig tan agradable per als que som uns romàntics del ferrocarril, va començar a sonar i a percebre's dins del tren.
El viatge va començar amb normalitat, solament una desena de passatgers ocupàvem el tren, sent normal que un diumenge a aquestes hores hi haguera poca afluència de passatgers, segons m'explicava l'interventor del tren.
Arribem a Benigànim, deixant enrere paisatges d'exuberant bellesa com el conegut “Estret dels aigües”, però no és fins passada aquesta població, que decidisc tindre el primer contacte i conversar amb la primera passatgera, una dona de 60 anys, que utilitzava el tren totes les setmanes per desplaçar-se des de València fins a Alcoi i a qui li encantava el paisatge pel qual discorria la línia, ja que per carretera el paisatge no era el mateix, encara que amb una puntualització; li agradaria que hi haguera més freqüències de pas i que se substituïren els trens per uns altres una poc més moderns i nets.
El viatge continua i ja ben endinsats a La Vall d'Albaida, entre camps d'ametllers en flor, passem de llarg per l'antiga estació d'Albaida, on altre passatger de mitja edat m'explicava que no va tindre cap sentit la construcció d'una nova estació a poc més de cinquanta metres de l'antiga, “ a excepció d'haver estat un capritx polític, ja que el tren parava dins del poble i era més accessible que la nova, ja que per a baixar a les vies, s'empra quasi més temps que a recórrer la distància que separava l'antiga estació de la Avinguda de la Fira”.
Arribem a Ontinyent i mentre esperàvem al tren que procedia d'Alcoi, aprofite per baixar a l'andana amb el maquinista i parlar amb ell. Es tracta de Juan Ramón Ferrandis, que a part de dedicar-se a conduir els trens de la línia el dia que li toca prestar servei en ella, és el coordinador de plataforma en defensa del ferrocarril de CGT.
Baix del tren, en l'andana i després de fer algunes fotografies, conversem Ferrandis i jo sobre el projecte d'acostar l'estació al nucli urbà d'Ontinyent. Segons Ferrandis, professional que coneix molt bé la línia, és un despropòsit un obra així per diversos motius; la gran inversió que fa falta per escometre-la i que no se li va a guanyar temps, ja que en la maniobra d'inversió de la marxa, en projectar-se una estació en “fons de sac o terminal”, es perdria fins i tot més temps, que pel traçat actual... “és més una proposta electoralista dels partits polítics que una necessitat per als ciutadans, ja que la majoria utilitza el cotxe per anar a agafar el tren a Xàtiva i per tant, no suposa esforç pujar a l'estació o utilitzar el servei d'autobús urbà. El problema real són les freqüències de pas, el temps que es tarda i els innecessaris transbords d'alguns trens a Xàtiva, motiu pel qual els usuaris i usuàries es desplacen a altres ciutats per agafar el tren”, afirmava Ferrandis, i jo coincidisc amb ell.
Després de fer l'encreuament en l'estació d'Ontinyent, el tren reprèn la marxa i inicia l'ascens de la denominada “rampa d'Agres”. És en eixe moment quan aprofite per observar i gaudir el paisatge tan espectacular que viatjar amb tren ens ofereix entre Ontinyent i Agres. Passem pel barranc de Bocairent i pel bancal redó, llocs plens de bellesa i pels quals tinc una especial feblesa. En arribar al baixador d'Agres, observe com uns pares acosten al seu fill d'uns 3 anys a l'andana perquè veja el pas del tren... en aquest moment, el tren toca la botzina i els pocs viatgers que ens trobàvem en el vagó, saludem a la família.
Poc després d'iniciar la marxa a Agres, el paisatge pren el protagonisme, passant el tren totalment integrat en el mateix.
Uns pocs metres més endavant, es veu com un grup de xiquets, segurament estan passant el dia a un dels massos típics de la zona, s'acosten sorpresos corrent a saludar i veure el pas del tren; en aquest moment, es repeteix la mateixa escena que a Agres... botzina i salutacions. Va ser un moment molt agradable que vaig viure amb certa nostàlgia, ja que em va recordar part de la meua infància quan mon pare em pujava a l'estació d'Ontinyent els diumenges a migdia perquè observara el tren...
El viatge fins a Alcoi transcorre entre terraplens i boscos de pins per la Serra de Mariola, destacant el pas del tren pels peus del castell de Cocentaina.
I arribem a la ciutat d'Alcoi, amb alguns minuts de retard a causa del tipus de material que últimament circula en la línia.
Mentre arriba l'hora del proper tren, aprofite per anar a prendre un cafè i conversar amb més calma amb Ferrandis i posteriorment amb l'interventor del tren perquè m'expliquen les seues impressions sobre la línia des del punt de vista professional. Amb Ferrandis, sorgeix el tema de la seguretat, ja que és constant la preocupació per la mateixa. “No hi hauria seguretat si es circulara a velocitats superiors, però perquè siga precisament una línia segura, es limita la velocitat. No és aquesta la solució; la millor seria que es renovara tot el traçat perquè es poguera aconseguir major velocitat i reduir el temps del viatge així com renovar el material rodant. Veig més inseguretat i més perill per als usuaris i usuàries, en la poca il·luminació que hi ha en molts baixadors, ja que poden sofrir algun contratemps a causa d'aquest motiu. De fet, en alguns d'ells, com el de La Pobla del Duc, gràcies al llum que donen els vehicles de les persones que acompanyen als usuaris i usuàries, hi ha un poc de visibilitat”, afirma Ferrandis, que al seu torn, explica que quan li toca vindre de servei per la línia, per a ell és com un regal, que fins i tot influeix positivament en el seu estat d'ànim, ja que gaudeix del paisatge, del significat tan important que té el ferrocarril en aquesta zona per la funció social que té, vertebrant una zona amb una orografia tan complicada i per la forma de com ens prenem la vida els habitants d'aquestes comarques, molt diferent a la d'altres zones. Ferrandis conclou dient que amb una mínima intervenció, es resoldrien en part els principals problemes que té la línia, que és l'estat de la infraestructura, el canvi de vehicles per uns altres més adequats a les necessitats de la línia i les freqüències de pas, destacant que per a això es deurien adequar algunes estacions com Benigànim per permetre fer creuaments, ja que tota la línia a excepció d'Ontinyent i Alcoi, està en via única.
Arriba el torn de conversar amb l'interventor, que coincideix amb Ferrandis, en què és una línia on el paisatge i les seues gents l'engrandeixen. Així mateix, destaca que la dinàmica autovia central va fer molt de mal al ferrocarril, ja que fa anys, els divendres i diumenges els trens circulaven en doble composició per l'alta afluència de viatgers, sobretot estudiants, però davant els temps de la carretera, no es pot competir, afirmava l'interventor.
Una vegada preparat el tren per iniciar el viatge de tornada, comença a omplir-se d'estudiants que tornen a València entre setmana.
A les 18’15h el tren parteix puntual i realitzem el trajecte al revés.
El perfil dels viatgers ha canviat radicalment en poc més de dues hores... Ara, el perfil de la majoria dels usuaris són estudiants que no superen els 20 anys edat; molt implicats i conscienciats amb l'ús del tren, no dubten mantenir una conversa amb mi.
Tots coincideixen que s'han de millorar les freqüències de pas i renovar la via així com la confortabilitat dels trens, però tots destaquen els avantatges que té utilitzar el tren; permet realitzar una altra activitat mentre viatges com estudiar, respecta el medi ambient, et deixa al centre de València, és molt més econòmic que altres mitjans de transport i compleix una important funció social a les tres comarques que travessa.
Quant a les propostes de millora, són bastant dispars depenent dels motius pels quals s' utliza el tren. Em va cridar l'atenció la proposta que em va fer una adolescent de 19 anys, que proposava que hi haguera un servei nocturn els dissabtes a la nit perquè totes les persones que van d'oci a Alcoi, pogueren moure's sense preocupacions ni limitacions, tan sol la dels horaris del tren. I la veritat, és que tènia tota la raó... Quants no ens hem hagut de buscar la vida quan no teníem encara el permís de conduir per anar a Alcoi un dissabte a la nit?
Mentre conversava amb ells, arribem a Ontinyent, on l'andana estava repleta d'estudiants, que pugen al tren.
Després de l'encreuament amb el Regional que vènia de València, reprenem la marxa amb alguns minuts de retard, ja que el tren procedent de València no venia a l'hora i el tren que anava en sentit contrari va haver d'esperar fins a fer l'encreuament.
Passem per Agullent, Albaida, Bufali, Motaverner i arribem a La Pobla del Duc ja de nit, on semblava no haver-hi ningú per la falta de llum en el baixador, però per a sorpresa, estava ple d'estudiants, que difícilment podien trobar un seient lliure.
Arribem a Benigànim i em crida l'atenció el mateix, la quantitat d'estudiants que esperaven en l'andana i que ací ja si, molts han de viatjar de plantó a causa de l'alta ocupació del tren.
Arribem a Xàtiva i molt al meu pesar, va arribar el final de la meua vesprada en “el nostre tren”. És moment d'acomiadar-me i agrair als usuaris i usuàries, per fer ús d'aquest mitjà de transport; i com no d'acomiadar-me i agrair també als professionals com a maquinista, interventor, auxiliar de cabina i factors de circulació que m'han atès i tractat tan bé en aquest viatge.
Ara arriba el moment de fer balanç i recapacitar sobre el mitjà de transport que volem en un futur i si donem el tracte i valor que es mereix al ferrocarril convencional, aquest que vertebra els llocs més recòndits i del qual fem ús més del 96% d'usuaris del ferrocarril.
