- Què li va portar a deixar Ontinyent per a marxar a Anglaterra?

- Visc en Worthing. Porte 16 anys al Regne Unit. Vivia a Ontinyent, però l'any 2009 em vaig quedar sense treball. Així que vaig decidir canviar d'aires. A través d'una agència vaig trobar treball. El meu primer lloc de residència va ser Leeds. A poc a poc vaig anar baixant cap a la costa, que és on viu ara. El meu primer treball va anar netejant habitacions, com la majoria de gent que ve ací. Després vaig passar a treballar com a cambrera. Des de l'any 2018 estic com a professora en un col·legi, m'he qualificat ací. Actualment, em va molt bé. Estic molt contenta. A més, al març em vaig casar amb un xic que vaig conéixer a Londres. És de Colòmbia, per la qual cosa la boda la celebrem allí.

- Quin tipus de qualificació s'ha tret al Regne Unit?

- És una titulació que permet ajudar a la mestra, però en obtindre el nivell 3, ja et permeten donar la classe sense presència de la mestra. Gràcies a això puc estar en una classe sense que estiga la mestra. Ara mateix, estic formant un club d'espanyol. M'han proposat per a setembre un contracte per a portar un club d'anglesos que vulguen aprendre espanyol i molt ben pagat, tot siga dit. Jo vaig aprendre ací anglés així: després del treball, anava a les classes que s'impartien en els clubs.

- Què destacaria de la localitat on viu, Worthing?

- És un poble que té molta mar, una zona cèntrica amb el seu teatre, cinema... Té de tot. De fet, molta gent prefereix vindre ací abans que anar a Brighton, per exemple. En general, la població és major, hi ha molta residència per a persones majors i no perquè estiguen malament, sinó perquè ací, a partir d'una edat, prefereixen estar en una residència i que els cuiden a estar a casa sols.

-Quina visió ha notat que es té a Espanya?

- Ens consideren mà d'obra. Diuen que som molt escandalosos i que tenim molt temperament, però al mateix temps, als britànics els espanyols els caiem molt bé. I si damunt dius que eres de València, ja t'adoren. Però atés que són molt freds, els costa relacionar-se. Ells creuen que venim ací només a treballar i no entenen que també puguem tindre una vida social.



- Què és el que més troba a faltar d'Ontinyent?

- La gent, el menjar... i jo que vivia per la zona de San José, també trobe a faltar les terrassetes, el cafenet... I especialment el menjar.

- Li va arribar a afectar el Brexit?

- D'una banda, vaig haver de canviar el meu permís de conduir, d'espanyol a anglés, perquè si no ho feia no em deixaven conduir. Abans del Brexit per a vindre al Regne Unit no et demanaven un nivell d'anglés. Ara sí que t'ho demanen, així com el visat i altres papers que abans no feien falta. Quan jo vaig vindre no em van demanar cap nivell d'anglés. Ara sense l'idioma (un nivell mínim de B1) i sense una titulació, no t'agafaran.

Crec que també s'ha tornat una societat més racista. Els fa falta mà d'obra, però per totes eixes exigències, no els cobreixen i, per això, estem en recessió. Ara necessites obligatori el passaport per a viatjar. Als espanyols no ens exigeixen tant, però per exemple, el meu xic, que és colombià, encara està a l'espera del visat. Portem molts mesos de gestions, des de desembre de l'any passat i amb un cost econòmic molt alt.

- Cada quant torna a Ontinyent?

- Normalment, un parell de vegades a l'any, a l'agost i després de Nadal.