Estem en vespres de la festa de Sant Vicent Ferrer, el sant valencià més universal, conegut, venerat i festejat en nombroses ciutats d'Espanya, Europa i Amèrica, quasi més que en la seua pròpia terra. Ací, en l'antic Regne de València, hui Comunitat Valenciana, el dilluns serà dia festiu en uns municipis i no en uns altres, com és el cas d'Ontinyent. No entraré en disquisicions sobre el particular, però si cridar l'atenció, un any més, sobre l'abandó de l'ermita que en el Pla que presa per nom el de Sant Vicent.
Una senzilla capella que es manté en peu, però sense possibilitat ni ganes de rendir-li culte ni tan sols el dia del seu sant. Una llàstima. Al nostre sant, al qual se li han atribuït més miracles que a qualsevol altre inquilí del santoral, cal afegir-li la supervivència de l'ermita pese els espolis patits en l'últim mig segle: el baix relleu situat en la façana sobre la porta d'entrada; la campana; una artística reixa en la qual apareixia forjada una custòdia.
A la vista de l'abandó al qual veu sotmés l'oratori, tant per part de les autoritats eclesials com municipals –sense que l'oferiment de La Nostra Terra de tirar una mà per a evitar la seua total ruïna -- el sant ha decidit regalar-se estos dies, gràcies a la col·laboració de les pluges que han regat els nostres camps, un adorn de margarides, tal com es pot aprofitar en la fotografia feta el dia de Sant Jordi.
L'ermita serà notícia el dia en què un conductor borratxo o viatjant a excessiva velocitat a l'eixida d'Ontinyent, i amb l'àngel de la guarda de dia lliure, acabe estampant-se contra ella. Esperem que si això arribara a ocórrer per alguna de les raons apuntades, la intervenció del sant siga una vegada d'allò més taumatúrgica i evite, almenys, les desgràcies humanes.
