Canvi de format - loclar

Sobre un paper amb qualitat distinta, però amb idèntic ànim al qual fa ja més de dos dècades vam iniciar este projecte periodístic anomenat LOCLAR, afrontem el nou any. Jo també introduïsc un canvi, en decantar-me per redactar aquestes notes com a apunts més breus que els meus anteriors articles. Apunts que sotmetré a la consideració i crítica dels lectors, confiant en la seua benevolència en jutjar-los i, com no, esperant comptar amb la seua col·laboració i complicitat quan i com vulguen compartir per mitjà d'estes línies idees, propostes, denúncies i comentaris. Anem allà.

Vaig dir que només havia rebut en paper una felicitació nadalenca. Doncs no. He tingut la sort que José María Royo, sacerdot i poeta, em fera el favor d'enviar-me la seua. Admirable per partida doble. Pels versos, i entre ells, estos: “Quien todo puede lo hace/y, engendrado, es en Belén/donde niño pobre nace/ sin dejar de ser quien es”. I també per la imatge que acompanya, original del mateix José María. Des d'ací, servixen estos apunts com a mostra d'agraïment i els meus millors desitjos per al polifacètic sacerdot, poeta, professor i dibuixant. Per molts anys.

Amb els textos i imatges produïts amb intel·ligència artificial ja és impossible distingir si un missatge és cert o és una innocentada amb què ens la poden donar amb formatge qualsevol dia de l'any. Un veritable perill que provocarà disgustos sense conte. Amagats amb l'anonimat, consentit i habitual per part de tants usuaris de les xarxes socials, qualsevol es pot permetre el luxe gratuït de dir el que li vinga en gana, vomitant les seues ocurrències per roïna o injuriosa que siga, i amb molt poques possibilitats que se l'obligue a engolir-se el seu vòmit. Amb la complicitat de la intel·ligència artificial el problema pot agreujar-se pel perill de provocar grans engendros amb formal aparença de notícia malgrat ser falsa de tota falsedat.

En contestar a una telefonda escolte un missatge gravat, que el mateix també aquesta produït amb intel·ligència artificial: “Tinc un lloc de treball per a tu. Agrega este número al teu whatsapp…” Porte comptabilitzades més d'una dotzena de missatges iguals o molt semblants. Són el primer pas per a una estafa, en la qual han picat molts, sobretot demandants d'ocupació, que es poden veure estafats si han enviat el seu currículum i esperen la telefonada d'una empresa. El govern, tenint com té tant de ministeri i assessors, bé podia dedicar a algun d'ells a combatre els enganys i estafes, que un ingent nombre de canalles tracten que piques i els facilites dades rellevants i suficients per a entrar a sac en el teu compte bancari. Compte amb caure en el parany. Res de facilitar dades, sobretot bancàries, perquè la possibilitat de ser estafat s'incrementarà un cent per cent.

Tot i els meus escassos dots per a navegar per les xarxes socials, he aconseguit quedar assabentat del missatge gravat per un influencer que diu dir-se Draguen. Davant de la càmera ha donat compte del contingut d'una caixa donada per l'empresa Inditex/Zara als seus empleats. Ha anat mostrant un a un tots els productes, al mateix temps que informava de què es tractava: vins, torrons, galletes…i arribat a la caixa de peladilles diu que “no sé el que és”. Com és possible que un dolç tan apetible i conegut no les conega un uno que diu ser influencer? Hauria de saber el tal Draguen que ben delicioses són les produïdes a Alcoi i les no menys famoses de Casinos. Les d'este municipi de la comarca del Camp de Túria, qui fora el seu alcalde i és el seu cronista oficial, José Salvador Murgui, s'ha dedicat a promocionar-les i ell mateix les va posar en mans dels Reis d'Espanya i dels Pontífexs Joan Pau II, Benet XVI i Francisco, que li van agrair l'exquisidesa. No sé si valdria la pena enviar-li un grapat de peladilles a Dragan perquè igual creu que són ous de colom i tracta de fer amb ells una truita.

Un ex regidor ontinyentí anava amb el seu cotxe per la plaça de la Coronació el dilluns 30 de desembre. A punt va estar d'emportar-se per davant a uns corredors de la Sant Silvestre que pels nostres carrers corria. Espantat pel perill va comunicar la seua preocupació a la Policia Local. “No és un acte oficial”, li van dir com tota raó per a no haver procedit a l'ordenació del trànsit abans que els participants –més de 2.000 – començaren la seua carrera. Van fer acte de presència uns agents en aquell punt i la carrera va continuar sense incidents i va acabar entre riures, amb l'aportació solidària per a l'Associació Adela que té per objectiu el suport als afectats per esta devastadora malaltia que és l'ELA i els seus familiars.

Tenien decidit que era hora d'apagar els fogons i jubilar-se. Rafa i Nieves ho havien anunciat per a després de Reis. El Tinell de Calabuig anava a tancar les seues portes i dir adeu, però la malaltia va trencar els plans i últim dia de l'any 2024 la notícia de la mort de Rafa va acabar per desbaratar totes les previsions que s'havien fet de poder aconseguir i gaudir d'una ben guanyada i merescuda jubilació. El restaurant era un oasi en el cada vegada més desert de comerços i serveis que és el Carrer Major. Descanse en pau Rafa Calabuig.