Alguns mitjans de comunicació no s'han privat de fer arribar als seus lectors, en data tan assenyalada com el 28 de desembre, una o més innocentades. Costum que es perd en la nit de les rotatives i que alguns col·legues escrupolosos (sent com són a vegades escrofulosos mentals) repudien i condemnen. Com si no fora molt pitjor que una esporàdica broma la tergiversació quotidiana que es fa dels fets amb la condició d'aconseguir la complicitat del poder i el corresponent pagament pels serveis prestats.
Sí, vam fer en la web de LOCLAR la innocentada que va provocar reaccions de tota classe, la major part de les mateixes de complicitat amb l'engany i la riallada de qui va ser al·ludit de manera tan directa. I pot ser que no fora tan insòlita com poguera semblar. Els qui van cometre la traïció d'arremetre contra Jorge Rodríguez, amb la tremenda i injusta vesània que ho van fer, haurien de doblegar la duració de les seues vides per a tal vegada així aconseguir que en la pròrroga quedara mitigada la desraó de la seua conducta. De manera que oferir-li el que la innocentada deia haguera sigut manera apropiada d'esmenar la seua gran errada. Política i humana.
Broma i res més que això, però amb capacitat suficient per a ser creïble. Per molta que puga semblar desmesura la publicada, el que tinga un poc de credibilitat la valida i aconsegueix l'efecte pretés. Això sí, amb data de caducitat no superior a les vint-i-quatre hores.
El pitjor que els passa a les sorpreses de desembre és que han de patir al llarg de tot l'any tan grandíssima competència, com la que es produeix des del poder, els seus diferents càrrecs de portaveu, i els apesebrats mitjans de comunicació que es presten a donar per bona una mercaderia que està produïda o manejada per estraperlistes de la paraula. Així no hi ha manera que una simple innocentada d'un 28 de desembre puga excel·lir enmig de tantes com ens col·loquen diàriament.
El millor d'algunes d'eixes sorpreses és que provoquen ressò i alguns decidisquen quedar-se amb elles. Va ocórrer fa uns anys quan LOCLAR va dir que el bust ibèric conegut com la Dama d'Elx era una escultura destinada a Ontinyent, però que la caravana que la portava va patir a l'altura de l'antiga Illice un assalt protagonitzat per uns bandolers, a resultes del qual el bust va quedar afonat en el fanguer en què es va veure embossat el carro en què era transportat. I allí va estar ocult fins al seu descobriment per Manuel Campello a l'agost de 1897.
El sorprenent és que un fulano fera circular la broma i que un mengano amb escassa erudició i menys llums, això sí, sabut i atrevit com a pocs, donara per bona tan apòcrifa versió i se la creguera i que, a més, estiguera disposat a debatre-ho amb qualsevol que volguera enfrontar-se amb ell, ja fora antiquari, historiador o arqueòleg.
Si vosté va llegir dimecres passat en els mitjans de comunicació impresos sobre paper, tot el que el dia anterior va aprovar el Consell de Ministres, té dret a pensar que, en efecte, es tractava d'una sèrie d'innocentades. Ni més grans ni més menudes que totes les afirmacions fetes pel president Pedro Sánchez que sense solució de continuïtat desmenteix, desvirtua, o modifica, com només ell és capaç i de fer-ho amb el desvergonyiment amb què ha fet seu, i s'ha quedat fins amb el copyright. I així, tantes vegades, que el personal ha decidit vacunar-se contra tanta trola i per això resulta molt difícil que una innocentada puga obrir-se pas.
