És a Alcoi on els Reis Mags tenen la sort de comptar amb una colla de patges com en cap altra població. Patges que, a més, són tots de color. De color negre. Atés que algunes de les idees procedents dels Estats Units acaben acollint-se ací amb un entusiasme una mica beneit, com va passar amb Halloween o el Black Friday, els contraris al blackface van tractar d’exportar la seua oposició a la pràctica d’actors blancs que es pintaven la cara per aparéixer com a negres en escena. I el que era una protesta carregada de lògica en un país en què fins abans-d’ahir es discriminava —compte, amb la llei a la mà— les persones negres, no tenia gaire sentit traslladar-la a aquestes latituds, on ens podem disfressar de moros o cristians com la cosa més natural a l’hora de celebrar les nostres festes.
S’ha criticat els joves i les joves alcoianes que, amb el major entusiasme, s’ofereixen a col·laborar amb els Reis Mags. Un any més, malgrat l’aiguaneu que amenaçava la celebració de la seua cavalcada —que és la primera que es va celebrar a Espanya i segurament també al món—, els patges, en nombre de quatre-cents, van contribuir amb el seu entusiasme al fet que els regals foren entregats en mà a centenars de xiquets d’Alcoi, gràcies a l’agilitat amb què pugen fins als primers pisos per unes escales col·locades per ells mateixos.
A Alcoi, com a Andalusia, on el seu president Juanma Moreno ha fet de rei Baltasar a la cavalcada de Sevilla, això del blackface els sona com si es tractara d’una innocentada. Cosa que no lleva entusiasme als ociosos que es valen de les xarxes socials per denunciar una pràctica que ningú considera ofensiva, llevat d’aquelles ments retorçudes que tenen vocació de crear un problema per, tot seguit, presentar-se com a expertes solucionadores. Anem ben arreglats si fem cas d’aquestes falses denúncies, perquè els mateixos que donen curs a la seua ociositat intentant plantejar aquests conflictes són els mateixos i les mateixes que qualsevol dia veurem denunciant que ací, allà o acullà, en els nostres papers de moros o cristians ens pintem i ens revestim amb les més acolorides gales i indumentàries, fruit de la desbordant imaginació d’uns dissenyadors que coneixen la festa i els gustos festers. Uns vestits que ja els voldria per a ella la Pedroche en la Nit de Cap d’Any.
