Sembla ser que el pitjor per al Carrer Major ja va passar i s'obri una nova etapa. Tant de bo. Alguns indicis de millores han donat pas a un moderat optimisme. Uns arquitectes joves han obert el seu despatx en un baix al costat de la Societat de Festers. Tres propietaris d'edificis han decidit rehabilitar-los. Un emprenedor restaurador com ho és Toni Prieto ja ha superat la primera estació del llarg i sinuós calvari que li espera fins a arribar a l'obertura del seu nou restaurant. Un jove empresari va adquirir mesos arrere un baix amb vista a la seua adequació per a reconvertir-lo en apartaments de lloguer… Són dades que apunten al fet que la recuperació del Carrer Major pot començar a ser realitat. Això de voltejar campanes per a celebrar-ho hem de deixar-ho per a més endavant, quan el que ara són anuncis es convertisquen en projectes, comptant perquè això amb el permís, beneplàcit i aprovació de l'Oficina Tècnica del nostre Ajuntament, la fama del qual per posar pegues i dificultats és arxiconeguda.
LLEIS DE SI ÉS SÍ I L'HABITATGE
És sabut que el govern de Sánchez passarà a la història, entre altres desideràtums, per la seua facilitat per a legislar i aconseguir que les seues lleis provoquen l'efecte contrari del que pretenien. Així va ocórrer amb la Llei del sí que és sí i la immediata excarceració de més de cent cinquanta condemnats per agressió sexual, violacions i abusos que va propiciar. Amb la Llei d'Habitatge van voler frenar la imparable escalada dels preus dels lloguers i també han aconseguit tot el contrari. Com serà l'envergadura del problema que fins al president del Centre d'Investigacions Sociològiques, l'inefable Tezanos, ha acabat assenyalant en les seues últimes enquestes que l'habitatge s'ha convertit en el problema que més preocupa els espanyols. I rar és el dia en què no apareguen els lloguers com a debat en alguna tertúlia televisiva, en la qual s'adona d'insòlits i infames "cuchitrils" de vint metres que a Barcelona o Madrid s'ofereixen per 800 euros. Ofertes que troben immediatament a desesperat clients que accepten signar el contracte.
ELS LLOGUERS MÉS BAIXOS
Si Ontinyent va ser notícia en anys anteriors, per disposar dels habitatges més econòmics de tota la Comunitat València, ara també apareix publicat que ací s'ofereixen els lloguers més barats de tota la província de València. El digital El Español, que dirigeix Pedro J. Ramírez, publicava esta mateixa setmana que “la localitat valenciana d'Ontinyent és la que té el preu de lloguer més econòmic de tot el conjunt de la província, amb un cost mitjà de 5,6 euros per metre quadrat, segons l'informe mensual de preus d'Idealista”. En el mateix mitjà s'adonava, com a contrast, que “en la capital de la Comunitat Valenciana, el preu del lloguer no deixa de pujar, i actualment el cost frega els 15 euros per metre quadrat. A més, este preu va aconseguir el seu màxim històric al gener de 2025”.
SOLIDARITAT CIRCULAR
La resposta ciutadana –anomenem-la solidaritat, caritat, suport— donada per paisans de tota Espanya cap als afectats per la dana va superar el més optimista càlcul. La recollida d'aliments no peribles, productes de neteja i higiene personal, va ser de tal magnitud que s'han atés més urgents necessitats i segueixen emmagatzemats milers i milers que esperen el moment de ser usats. En el cas dels bolquers per a adults ha sigut especialment cridaner, de manera que havent quedat cobertes de sobra totes les peticions, s'han oferit perquè se'ls done ús en residències de majors --deixem de costat ja això d'ancians, no? – d'altres municipis que no es van veure afectats per la tragèdia. Al Rotary Club d'Ontinyent, les actuacions i les iniciatives del qual gaudeixen de prestigi i reconeixement, se li va sol·licitar es fera càrrec d'una part del que s'ha convertit en excedent. I així, esta mateixa setmana, van anar fins a Sedaví i van arreplegar un carregament de bolquers i tovalloletes humides que immediatament van fer arribar a les residències de majors que els utilitzaran. La solidaritat ha sigut en este cas d'anada i tornada.