Entre els espanyols es dona per cert una vella i coneguda asserció, eixa que diu que el marit sempre és l'últim a assabentar-se. Pot ser que així siga en nombrosos casos. Per confiança cega en la cònjuge, que ha passat d'esposa a dona, i ara a parella. O també perquè la condició de cornúpeta no se li ha manifestat amb l'aparició de protuberàncies frontals, com és el cas d'un fulano que va acudir a la consulta mèdica tractant d'esbrinar les raons per les quals, havent sigut informat de les reiterades infidelitats maritals, no li havien eixit les banyes. Li va donar complida explicació el doctor de tan popular creença, després de la qual l'enganyat va dir sentir-se tranquil. “No sap el pes que m'ha llevat de damunt, creia que era per falta de calci”.
En el cas del marit-president del Govern d'Espanya no podrà dir que no coneixia què feia la seua dona. I tant que ho sabia. Totes aquelles activitats i iniciatives empresarials i presumptament docents de Begoña Gómez en forma de petició, suggeriment, prec, aval o sol·licitud per a aconseguir ajudes i subvencions per a les empreses que havien sol·licitat la seua intermediació i suport, les van obtindre del Govern d'Espanya presidit pel seu marit, Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Van ser acords adoptats en la taula del Consell de ministres, amb el marit-president al capdavant, del que no consta que en cap cas s'absentara, com seria recomanable tant ètica com estèticament, en el moment de l'aprovació d'eixes ajudes, diverses d'elles d'una quantia que deixa en minúcia les que obtindrà Kylian Mbappé després de fitxar pel Reial Madrid.
El marit-president ho sabia, però es creia immune i blindat pel suport incondicional –perruno, en dir de qui encapçala la candidatura socialista en les eleccions europees del diumenge—del grup sanchista en el Congrés dels Diputats, així com pel cec suport d'uns palmeros mediàtics que han decidit prestar-li incondicional i irracional suport. I no sols no critiquen les seues actituds cesaristes, és que ni tan sols li reclamen que en comptes del gènere epistolar, al qual s'ha abonat el marit-president per a llançar la seua ofensiva amb els jutges i la fachosfera, se sotmetera a les preguntes dels periodistes als quals se'ls denigra fent-los mers receptors de comunicats que molt bé podrien i deurien arribar a les redaccions per mitjà d'un correu electrònic.
El marit-president ha aconseguit engatusar a milers de votants que, en comptes d'escandalitzar-se pel flagrant incompliment de totes les seues promeses sobre pactes i amnisties, fent exactament el contrari del promés, segueixen disposats a votar-li amb cega passió. Ell es creia blindat per eixe mur de sodomitzats i, que tot quant començava a revelar-se, ell i l'equip monclovita acabaria neutralitzant apel·lant a la màquina del fang i les faules i culpant de tots els mals patris a la dreta i la ultradreta. Sembla que està més a prop el moment en què les seues falsedats i faules, que han sigut tants, queden al descobert perquè ja no té suficients incauts després dels quals amagar-se.
No podrà el marit-president, tan donat a repartir les seues culpes i errors, repercutint les seues conseqüències en esquena aliena, denunciar que no sabia el que feia la seua dona. Perquè totes les activitats d'aquesta, només algunes d'elles, de moment, objecte de la investigació judicial posada en marxa, acabaran sabent-se i Pedro Sánchez acabarà atrapat en la pròpia tela d'aranya teixida per Begoña Gómez.
Tal com ha canviat el panorama polític-conjugal per a la parella inquilina de La Moncloa i habitual usufructuària del falcon, res tindria d'estrany que, en un dels atacs d'ira que són propis de tot prepotent i iracund, acabe carregant les tintes contra la seua pròpia dona. El marit-president és capaç de qualsevol cosa, tal com apareix en el seu “Manual de resistència”. En la seua obcecació només algú com ell podria arribar a dir-li a la seua dona que el que menys li agrada d'ella és… el seu Pentinat.
