Dilluns el Mercat Municipal d'Ontinyent presentava un molt animat aspecte, amb molts dels seus llocs ocupats, ben assortits de productes dels nostres camps, i concorregudes cues esperant torn per a fer les seues compres. Res a veure amb la imatge de tants altres dies en què obri les seues portes i allò sembla una vetla amb pocs amics. Fa poc un amic, al qual li reconec magisteri “per edat i saviesa i govern” va utilitzar una expressió que considere molt reveladora i apropiada per al que comente: “L’enterro valia més que l'agüela”. Si volem que nostre Mercat tinga vida, donem-los als venedors tota classe de facilitats, de manera que la seua oferta es convertisca en atractiva per a un número cada vegada major d'ontinyentins. Perquè l'altre mercat, el que continua celebrant-se a pocs metres en la plaça de la Coronació, fa temps que es va convertir en un soc en el qual roba i sabates s'han ensenyorit de la pràctica totalitat de la seua superfície, i ja ni tan sols és possible poder comprar un càntir ni una cassola.