El tall de llum i el que va dir mon pare - loclar

Li vaig escoltar a mon pare, farà cosa de vint anys, un comentari que era al mateix temps sàvia reflexió i advertiment. “Són massa els senyals que cada dia enviem i rebem. I més ara amb internet i els telèfons mòbils. No sé si no acabarem saturant l'espai amb tanta ordre i contraordre. Un dia pot ser que es produïsca un col·lapse i si això arriba a ocórrer a veure com ho podem arreglar si és que té solució”. Vaig tractar d'evitar-li preocupacions dient-li que no hi havia motiu i vaig voler raonar-ho afegint un comentari sobre don Hilarión dirigint-se a don Sebastián en la sarsuela La verbena de la Paloma: “Hui les ciències avancen que és una barbaritat”.

Degueren passar dos o tres anys des que mon pare em mostrara la seua inquietud. Jo estava a punt d'acabar el programa tertúlia que presentava tots els matins en Canal 9 quan un soroll fort i sec es va escoltar en l'estudi. El llum d'un dels focus s'havia fos amb estrèpit. El realitzador em va donar avís a través de l'orellera que m'acomiadara “encara que crec, va afegir, que ja hem d'estar fora perquè ha caigut el senyal”. La caiguda del senyal significava que el programa no s'estava emetent.

Luis Sabater era el cap tècnic de Ràdio Televisió Valenciana, el professional més competent que he conegut en esta matèria, i al qual coneixia des dels temps en què vaig coincidir amb ell en la delegació de Televisió Espanyola a València. Li vaig preguntar el perquè de l'ocorregut aquell mateix matí i em va dir que l'estaven tractant de saber-ho, que hi havia alguna cosa estranya. Uns dies després el bo de Luis em va comentar el que creia podia haver ocorregut: “El sistema va col·lapsar i l'única explicació per estranya que puga semblar-nos és que es degué saturar amb ordres i contraordres. És molt rar i és la primera vegada que ha passat, però ha passat”.

Em va vindre a la memòria el comentari de mon pare i li'l vaig traslladar a Luis. “No anava desencaminat el que et va dir ton pare. Pot ser que haja ocorregut una cosa així, com el que pot passar-li a una criatura que té febre elevada i si no li la baixem amb un bany d'aigua temperada amb un antitèrmic en alguns casos pot ocórrer que el cos reaccione i provocant una convulsió febril, que és molt aparatosa, però que no sol tindre més conseqüència que l'esglai dels pares”.

A les 12.33 del dilluns 28 d'abril, festivitat de sant Prudenci –encara sort – se'n va anar la llum ací, allà i enllà. En cent mil parts. Prompte vam saber, tot i la progressiva caiguda de tots els mitjans que tenim per a comunicar-nos, que l'apagada afectava a tota la península, Portugal i sud de França, i que només les Canàries, Balears, Ceuta i Melilla per la seua autònoma generació d'energia, havien quedava a resguard del col·lapse. Al mutisme governamental dels primers moments va seguir una intervenció de Pedro Sánchez per a dir-nos que no sabia res de l'ocorregut, la qual cosa no deixava de ser una raó afegida a la preocupació per pèrdua del subministrament elèctric, que ja començava a ser molt prolongada.

Si als qui ens va pillar l'apagada a casa començava a resultar-nos molesta aquella sobrevinguda minusvalidesa energètica, posem-nos en la pell de qui es va quedar entrampat en un ascensor o dins d'un tren detingut enmig del no-res. De res servien –o sí, per a escarn de qui les va dir – les vàcues i repetides frases del president del Govern, Pedro Sánchez, fetes tres anys arrere i en les quals descartava amb el mateix engolament que es gasta com a èmfasi a quant diu, que “Espanya no patirà una gran apagada; això està descartat; Espanya està preparada…”

La distribució de l'energia és a càrrec de l'empresa Red Eléctrica d'Espanya, participada en un vint per cent per l'Estat i en la qual el Govern, com a soci majoritari que és, pot manifassejar i manifasseja, tant com per a decidir qui la presideix. I la que va ser ministra d'Habitatge amb José Luis Rodríguez Zapatero, Beatriz Corredor, és la seua presidenta. La senyora Corredor, llevat que haja fet algun curset accelerat, no havia de saber d'energia molt més que el comú dels espanyols. El seu és el Dret i és registradora de la propietat, professió que sol proporcionar una bona remuneració, però que comporta les obligacions pròpies d'un Registre públic. Com a presidenta de Red Eléctrica d'Espanya el seu sòl, àmpliament divulgat aquests dies, és de 546.000€ anuals.

Els espanyols, obligats com estem estos dies a fer la declaració de la renda, esperem que la senyora Corredor tinga a bé informar-nos de l'ocorregut aquest 28 d'abril. El seu sou l'obliga a això tant com al president del Govern. Si ha sigut conseqüència d'un atac terrorista, qui l'ha perpetrat; quins mitjans disposem per a evitar la seua repetició… I, sobretot, quins canvis. El més cridaner de l'ocorregut és que havent-se detectat «oscil·lacions fortes del flux de potència», que tothom sap què són, com es produeixen i les seues conseqüències, no ens hàgem posat les piles i evitat el col·lapse patit.

Sense llum elèctrica ni internet, els telèfons mòbils van perdre la major part de les seues prestacions, entre elles la de poder escoltar emissores de tot el món. Per a saber què estava passant la ràdio es va convertir en l'únic mitjà que va continuar informant, però era imprescindible disposar o recuperar al transistor o sintonitzar una emissora en el cotxe. Localitzar el transistor en molts casos arraconat i proveir-lo de piles es va convertir en urgència i imperiosa necessitat. Botigues d'electrodomèstics i basars xinesos van veure arribar desenes de clients a la recerca dels aparells de radi fins a esgotar les existències. Els que en el seu moment es van proveir de l'anomenat kit de supervivència van tindre resulta eixes necessitats.

Va ser la vesprada dels transistors en la qual els informatius de radi van oferir la llum que Red Eléctrica Espanyola no va saber oferir.