El tall de llum i els jutges que no venen a Ontinyent - loclar

El tall de llum patit el dilluns 28 d'abril ha sigut –i encara és, ja que seguim a l'espera de saber per què es va produir—un d'eixos successos que serà difícil oblidar. És prompte per a saber la incidència que puga tindre en la natalitat espanyola, que serà cap. Hi ha els qui continuen donant per bo el rumor que la gran apagada del 9 de novembre de 1965 a Nova York va propiciar l'un notable increment de la natalitat. No va haver-hi tal, com que tampoc que fora culpa d'un atac de la Unió Soviètica, ni d'una invasió alienígena.

El govern de Pedro Sánchez ha imputat el tall a diverses causes, que van d'un ciberatac al negligent mode de treballar de les empreses subministradores, deixant fora de perill a Red Eléctrica, per estar presidida per una amiga del president, una exministra socialista que representa un més de tants uns altres "enchufes" fruit del nepotisme sanchista. En este cas amb un sou anual de 546.000 euros. Tot i la gran quantitat que guanya encara, no ens ha dit el perquè de l'apagada.

Si el dilluns 28 va ser negre per quedar-nos sense llum, el dilluns següent va ser la falta d'energia la que va deixar parats als trens en el qual viatjaven onze mil passatgers. Tampoc Pedro Sánchez ha sigut un llebrer a l'hora d'explicar l'ocorregut, però el seu ministre Puente va parlar d'un possible sabotatge i també d'una negligent actuació d'un tren d'Iryo i el seu enganxament a la catenària. Qualsevol excusa i raó que exculpe al govern de Sánchez els val.

A la nostra ciutat les conseqüències del tall de van ser molt més suportables que en les grans ciutats. Fins i tot per a aquells que ací es van quedar entrampats en ascensors, perquè bé prompte l'ajuda veïnal i sobretot dels bombers, els va lliurar amb una certa promptitud del malson de veure's tancats en la cabina. Tampoc va haver-hi taps del trànsit rodat. A més, si algun veí va necessitar fer alguna compra – inclòs el paper higiènic, que sembla mercaderia molt sol·licitada davant qualsevol contratemps -- Mercadona va demostrar una vegada més que és una empresa capaç de continuar oferint servei gràcies a disposar de mitjans propis, sense que l'afectara l'adversa circumstància de l'apagada.

Diguem que davant una adversitat com ho és la de quedar-se sense subministrament elèctric, les molèsties van ser molt més suportables en una ciutat com la nostra. Com també ho va ser en l'època de l'il·legal confinament pandèmic, perquè la possibilitat d'enclaustrar-se en els cassets va alleujar en gran manera l'obligat tancament.

Si una cosa així, quedar-se detinguda en un tap de trànsit, li va poder passar a una de tantes jutges que, havent sigut destinada a la nostra ciutat el primer que va fer després de prendre possessió va ser veure quan podia eixir xiulant a un altre jutjat, m'alegraré. No soc de desitjar el mal a ningú, però si una de les senyories que ací va estar el temps mínim i indispensable, es va veure afectada per una de tantes servituds al fet que obliga viure en ciutats elefantiásiques, tant de bo es lamentara de no haver seguit ací. Sense quasi semàfors, ni altres aclaparaments que no siguen els propis –certament que penosos -- dels quatre jutjats de la nostra ciutat, en què és tantíssim el treball acumulat, el que jutges i jutgesses, que no arriben ni a calfar la butaca, fa més alta la muntanya de diligències i assumptes pendents.

Tenia decidit tornar a escriure sobre aquest assumpte, de la calamitosa situació que es repeteix en els jutjats d'Ontinyent, quan quedem assabentem que la jutgessa substituta, que havia d'incorporar-se dimecres al Jutjat 3, el dilluns va demanar la baixa. No puc, ni dec, posar en dubte les raons per les quals la jutgessa substituta ha demanat i li han donat la baixa mèdica. Que es millore prompte i sense cap seqüela.

Si preguntàrem a tots i cadascun dels jutges que per ací han passat sense un altre ànim que l'eixir com a ànima que porta el diable tan prompte com li ho permet l'escalafó, alguns dels motius que esgrimirien per a no voler treballar ací podrien considerats com a eximents: Penoses condicions de les seus judicials, escassos mitjans humans i tècnics, acumulació de casos sense resoldre… Els sembla poc?

La directora de LOCLAR sap les vegades que ha preguntat en la Conselleria de Justícia, interessant-se per l'estat de les obres que han de fer possible que la nostra ciutat compte amb una seu judicial com es mereix. Que si s'està a l'espera de la dotació per a l'esborrany de l'avantprojecte. Que si els plans, que si els plans… I això que l'Ajuntament d'Ontinyent va adquirir, i va posar a la disposició del Consell, un magnífic edifici en el Llombo, que va ser seu de l'empresa d'Eduardo Bernabeu, i que per les seues característiques i dimensions podia convertir-se en magnífic palau de justícia.

Continuem esperant que se'ns faça justícia en tots els sentits i d'una vegada per sempre. Però si alguna jutgessa es va quedar atrapada en el seu semàfor a Madrid o València, culpa seua ha sigut i, per rar que semble, no ho és de Pedro Sánchez, que segueix sense explicar-nos perquè el país que mai patiria una apagada es va quedar sense ni un xavo.