Recorda que poc després d'entrar en aquella aula del primer col·legi parvulari al qual acudia, una vegada amb el seu quadern obert i preparat el llapis per a fer els seus primers gargots, la monja li va dir que escriguera amb l'altra mà, la dreta. Va acompanyar l'ordre prenent el seu llapis i posant-li'l en l'altra mà. Ell va intentar escriure davall de la seua primera mostra de vocals a,i, i,o,o amb la mà que li deien havia d'usar, però al moment el llapis tornava a la seua mà esquerra. No va tardar a escoltar de nou l'ordre que amb l'altra mà. I la criatura, més que bé, va tractar de complir a despit de quant li dictava la seua condició d'esquerrà. Va insistir la monja en el seu retret. I ell en la seua tendència a usar l'esquerra.
Les recomanacions que no van ser ateses van donar pas a les ordres. Va ser obligat a col·locar la seua mà esquerra a la seua esquena i agarrar el llapis amb la dreta per a complir amb els primers deures cal·ligràfics. Va eixir del parvulari valent-se de la mà destra. L'obligació de la monja havia triomfat. Fins i tot podia haver rebut les enhorabones d'algun inspector d'ensenyament en el cas que el seu cas haguera sigut presentat com un èxit pedagògic, però no va haver-hi tal reconeixement. Les seues habilitats que mai van ser maradonianes jugant al futbol li les proporcionava la seua cama esquerra. I esquerra és la mà amb la qual ha empunyat tisores de poda, alicates o un tornavís. I la utilitzada a l'hora de llançar una pedra sobre la superfície estancada d'una aigua comptant els salts que aconseguia, un, dos, tres… fins va haver-hi ocasió de sis.
Com ell, els altres esquerrans, quatre, que compartien aula parvularia van acabar la seua gargotejant lletres i números amb la seua mà dreta. En alguna ocasió un amic progre li va dir que eixa era una prova més de les imposicions del franquisme. Molts anys després va conéixer a un romanés de la seua edat, també esquerrà, que escrivia amb la dreta per haver-li obligat el seu mestre. Un dia es va sorprendre en veure que qui en aquell moment era president dels Estats Units, Barack Obama, signava un document amb la seua mà esquerra. Va deduir que no havia patit la imposició d'haver d'usar obligatòriament la dreta. Li va picar la curiositat per saber quins altres personatges coneguts també van ser esquerrrans. I es va trobar que ho han sigut Leonardo da Vinci, Isaac Newton, Albert Einstein, Charlie Chaplin, Robert de Niro, Paul McCartney, Lionel Messi i també el rei Joan Carles I, obligat de xiquet a usar la dreta. I, encara que ho semble, el nostre Rafa Nadal no és esquerrà sinó que el seu oncle i entrenador va veure que usant l'esquerra li anava a anar millor, com així va ser, en el món del tenis.
Una vegada jubilat l'a dalt signant es va resistir a deixar – com acaba de fer *Morante de la Pobla -- les andròmines de matar, d'escriure si és el cas. Va recordar que va ser una Continental va ser la màquina d'escriure que li va acompanyar durant els seus estudis de Periodisme. Després, segons el destí professional, el mateix era una *Underwood, també negra i pesada però fiable, o la Hispà *Olivetti de color blau verdós amb les quals hauria d'exercir l'ofici. Eren temps en els quals el teclejar d'aquelles màquines omplien les redaccions d'un sord i permanent murmuri enmig d'espessos fums nicotínics. L'algaravia de l'escriure a màquina va disminuir de mode notable amb l'arribada d'uns ordinadors que exigien tantes habilitats que per a alguns col·legues van ser del tot insuperables fins al punt de declarar-se objectors de les noves tecnologies.
Amb les màquines d'escriure camí de la golfa, o del ferroveller, els avanços informàtics arribats en cascada, li van fer desertar de l'escriptura manual bolígraf en mà. Però va arribar un dia en què una afecció a la seua mà esquerra coneguda com *Dupuytren li va portar al quiròfan de l'Hospital d'Ontinyent. Una vegada intervingut i de poc més de 3 hores d'estada hospitalària, proveït d'un aparatós d'embenatge protector en la ferida, li van donar l'alta. Tenien decidit, forçat per la dificultat manual, interrompre la que considera l'acte obligació que sense cap necessitat ni cap exigència, s'havia imposat d'escriure setmanalment aquestes línies. Va pensar que no anava a escriure tenint inservible la mà esquerra i només podent-se valdre de l'altra. Cavil·lava sobre l'assumpte quan se li va il·luminar la ment. Tenia una mà la dreta a la qual sent una criatura se l'obligat a usar i ara podria valdre-li per a fer la seua crònica setmanal. Tenia paper i un grapat bolígrafs prestos a ser usats. Només restava posar-se a escriure. I això va fer amb el resultat que apareix en les línies precedents a aquesta.
