Huit, nou amb la de l'acte d'homenatge a les víctimes, han sigut les visites que els Reis d'Espanya han fet a València, interessant-se per les víctimes i els treballs de recuperació de les zones afectades. Quedar-se a Paiporta, on van acudir cinc dies després de la riuada, per a estar amb els seus veïns i saber del seu dolor enmig dels seus carrers que continuaven plens de fang, trencant protocols i mesures de seguretat, va contrastar notablement front la precipitada decisió de Pedro Sánchez, la d'eixir corrent arrebossat de covardia i guanyant-se el sobrenom de “el galgo de Paiporta”, sense que el president del govern haja tornat a alguna de les poblacions afectades per les barrancadas.
Convé posar en valor el paper institucional de la Corona front les insídies dels qui des dels extrems de l'arc parlamentari li ho neguen i tracten de denigrar la seua funció representativa. Que així es pronuncien tots aquells que es declaren republicans, anarquistes i/o separatistes, entra dins de la lògica dels seus plantejaments polítics. Que també ho facen algunes veus –o voxes, per a ser més concrets—suposa clar menyspreu del paper constitucional del Rei Felip VI, que ha demostrat juntament amb la Reina des del minut un del seu regnat un elevat sentit del deure, responsabilitat i coneixement del seu paper, evitant en tot moment caure en els errors que van acabar embrutant el currículum del Rei emèrit.
El discurs de don Felipe, breu i precís, va ser una peça mestra d'equilibri, llegida amb continguda emoció i destil·lant el seu afecte cap als familiars de les víctimes. Amb el seu afegit advertiment de no deixar passar l'ocorregut sense adoptar les mesures que eviten o reduïsquen les amenaces i perills que poden repetir-se.
