Ensenyar a separar residus - loclar

Soc dels qui recicla. Dels primers en el temps que contribueix a la classificació dels residus, pensant que no era la mateix depositar-los tots al mateix contenidor, sinó que valia la pena separar paper, cartó, vidre i plàstics de les restes de menjar. Ara se'ns anuncia que la “fracció orgànica serà la futura protagonista en la recollida de residus a Ontinyent”. Molt bé, sempre que se'ns informe amb detall i que se'ns ensenye què tirar i on fer-ho. Setmanes arrere, mentre depositava cada residu en el seu lloc, vaig observar que al meu costat estava un paisà deixant caixes de cartó en un contenidor del fem. Clavant-me on no em cridaven, li vaig dir que era una llàstima utilitzar els contenidors del fem per a cartó. L'home, molt correctament, perquè un altre em podia haver enviat a l'ample, em va dir que estava escarmentat. Que per haver deixat uns cartons fora del seu contenidor, perquè estava ple, havia rebut una multa perquè el seu nom figurava en una etiqueta, i donat que tornaven a estar fins als dalt el depòsit de paper i cartó, els tirava en el del fem i s'evitava la multa. Comente això dels residus perquè si ara posen un cinqué contenidor, per favor, que se'ns diga on ha d'anar cada cosa: el plàstic va a envasos? I el suro blanc? A on tirar el paper amb què t'emboliquen la carn? Si cada cosa tindrà un lloc i hi haurà lloc per a cada cosa, que ens l'expliquen, per favor.

Només a mode de suggeriment. Tan interessant com preciosa és l'exposició que l'Agrupació Fotogràfica d’Ontinyent ofereix en el Palau del Barons de Santa Bábara (carrer Mayans, 25). Es poden contemplar paisatges de les nostres terres; creacions sense més model que uns maniquins; monuments coneguts i se'ns ofereixen uns altres. No dic més i recomane visitar-la com més prompte millor, perquè només estarà oberta fins al divendres 31. Una llàstima que el xicotet imprés anunciador siga d'allò més breu i no incloga els noms dels fotògrafs que no en tots els casos és possible conéixer per no figurar l'autor al peu de les imatges. Enhorabona.

És del tot criticable que la final de la Supercopa d'Espanya no es jugue a Espanya i haja acabat en un país àrab pel pes dels petrodòlars i els beneficis (comissions) que hagen pogut obtindre els qui han intervingut en l'exportació de la final de Supercopa. En el meu cas, després de patir una nova, però que ja comença ser vella, decepció en El Clariano en perdre contra el Soneja (municipi de Castelló amb un cens de 1.500 habitants) veure el partit entre el Reial Madrid i l'FC Barcelona sempre té al·licients per les possibilitats de veure en acció a jugadors excepcionals –com Mbappé i Vinicius o Lamine Yamal i Raphina, entre altres també portentosos. Em va cridar l'atenció que en l'alineació inicial de l'equip, que els més separatistes consideren és la mateixa essència de l'espanyol, només hi haguera un jugador nascut en la nostra pàtria, mentre que el Barça –més que un club i tot això – alienava sis jugadors espanyols. Contradictori? El cas és que al final tant els jugadors del Madrid com els del Barcelona, que van guanyar amb notable superioritat, van rebre medalles que penjaven d'una cinta amb els colors d'Espanya, sense que a cap d'ells els provocara cap problema.

Cadascú conta la història segons creu que la va viure. Jo puc dir que fa un any –i així ho vaig publicar pocs dies després en aquestes mateixes pàgines –gràcies a Déu i al meu àngel de la guarda, que no lliurava eixa vesprada, em va ajudar al fet que el cotxe que jo conduïa a l'eixida del túnel de l'Olleria s'anara cap a la dreta, sense causar perjudici a ningú ni a res més que a una tanca metàl·lica que vaig sobrepassar. Hui 17 de gener puc dir que he complit un any. No he sigut retornat al balboteig inicial ni al primer plor quan la meua mare beneïda em va parir, però des de l'esglai vaig decidir afrontar la vida d'una altra manera, sense agafar-me un berrinche per una tonteria, sent més indulgent amb els meus propis pecats, i els aliens, sempre que no suposen cap mal a tercers ni a ningú de la família. I així espere continuar complint els més que Déu vulga.

I més encara ho fan contra les persones majors, aprofitant-se dels nostres dèficits pel que fa a les noves tecnologies i maneig de comptes i targetes. Per favor, res de fer cas a missatges, Whatsapps ni converses telefòniques en les quals ens avisen de comptes bloquejats; d'una filla que s'ha quedat sense telèfon i demana un bizum al compte d'una amiga; d'actualització del compte per a continuar cobrant la pensió. Són estafadors tots els que recurrixen a eixos ardits. Per favor, res de cas a aquests malnascuts. Davant cap mena de dubte, ens acostem a la caixa d'estalvis o el banc i que ens diguen en persona quin és el problema. I molt ull, perquè aprofitant-se de la intel·ligència artificial podem rebre un missatge amb la veu d'algú molt conegut, parent pròxim que fins i tot amb la seua imatge ens està demanant ajuda. No pique, per molt real que puga semblar el missatge. La policia suggereix que quan un parent pròxim necessite demanar-nos un favor, que incloga una paraula clau pactada entre vosté i ell. I una cosa que resulta fonamental del tot: abans de fer bizum o transferència, que amb tanta urgència i necessitat li reclamen, telefone a qui li ho demana, perquè en més d'una ocasió vosté, que s'ha quedat sorprés pel missatge que a la xiqueta li han robat o perdut el telèfon, més se sorprendrà si li contesta i li diu que està estupendament.