I va arribar la Reina - loclar

El que menys podia imaginar un grup d'ontinyentins, que a començament d'esta setmana van eixir de viatge cap a La Rioja, és que el dimarts anaven a tindre l'oportunitat de veure de prop a la reina donya Leticia. I no la van desaprofitar, tot i que la temperatura a l'exterior del monestir de Yuso no convidava a estar molt de temps a l'aire lliure. Sembla ser que va valdre la pena l'espera. Quan va arribar la reina no va dubtar a trencar el protocol, en si mateix sempre estricte i amb temps cronometrats, i es va acostar a saludar als jubilats viatgers, molts d'ells paisans d'Ontinyent, entre ells familiars, amics i coneguts. Hi havia viatgers de municipis afectats per la dana, que van ser els primers als quals va saludar donya Leticia. Va conversar amb ells interessant-se per la seua situació i ànims. Va continuar donant la ma a quantes mans se li tendien al seu pas sense mostrar pressa per acabar prompte i això que era acusat el fred regnant. I va ser la pròpia Reina la que va voler fer-se una foto i va posar per a una selfie (una altra de les paraules ja oficialitzades per la Reial Acadèmia de la Llengua la setmana passada) i va haver-hi qui a pesar de la seua poca habilitat per a esta mena de posats –coses de l'edat madura-- va aconseguir la imatge que ja LOCLAR va oferir en el seu web.

En els dos últims mesos els espanyols, i molt particularment els valencians, hem tingut ocasió de conéixer a uns nous Reis d'Espanya. Aquella donya Leticia que mantenia el tipo i suportava els crits – dirigits contra Carlos Mazón i Pedro Sánchez – va aguantar el tipo en la visita que juntament amb don Felipe feien a Paiporta, per a conéixer in situ els devastadors danys ocasionats per la riuada i llits desbordats. Ni tan sols quan una pilota de fang que va impactar en la seua cara li va fer perdre la compostura. Ni la seua ni la del Rei Felip VI, a diferència de la acobardida fugida del president del Govern. El pal d'una granera, que va impactar sense cap mal a l'esquena d'un escorta, va ser excusa i pretext perquè Pedro Sánchez isquera a tot córrer amb la dignitat entre cames, mentre que els Monarques, i també Carlos Mazón, van mantindre la visita.

També vam veure a uns Reis, en el funeral per les víctimes presidit per l'arquebisbe de València Enrique Benavent, que es van prendre el seu temps a saludar a familiars de les víctimes, donar-los el condol, escoltar-los, abraçar-los i deixar-se abraçar, un gest fins ara inèdit en la nostra i en qualsevol altra monarquia europea.

La imatge dels Reis d'Espanya ha canviat en les últimes setmanes. Molt i per a bé, tot i les insídies i ninguneos d'alguns grups polítics –o tal vegada per això mateix -- que formen part del govern de Pedro Sánchez, i de determinats mitjans dedicats a la difamació i els bulos més destrellatats. Temptat he estat de donar l'adreça de la web més obscena contra els Reis, però he superat l'impuls per a no fer la més mínima propaganda a eixos cretins.

L'anècdota viscuda pels nostres paisans a La Rioja amb donya Leticia podrà ser considerada menor respecte als altres assumptes que he apuntat en les línies precedents. Sí, però no deixa de ser també categoria i exemple. La monarquia espanyola, a pesar de les penoses relliscades de don Juan Carlos, el paper de les quals en la Transició va ser fonamental, no pot quedar enfosquit pels seus errors i infidelitats cap a una gran reina com l'emèrita donya Sofía, està demostrant en don Felipe i donya Leticia la veritable raó de ser de la nostra monarquia constitucional, com a punt d'equilibri polític, i fins a emocional, al capdavant de la direcció de l'Estat.

Estic convençut que el missatge del Rei Felip VI en les hores prèvies a la ja pròxima Nit de Nadal, serà ocasió de comprovar una vegada més el paper fonamental, ple de sentit i estabilitat, que té la seua figura i institució en aquesta Espanya nostra tan donada a la injúria, la brega i la devaluació de la imatge dels partits polítics. En bona part per la irrupció i accés al poder d'uns dirigents cada vegada més broncos i carronyers, que no s'han adobat en la direcció d'una empresa, ni en la negociació d'un conveni col·lectiu, ni en l'oposició a una advocacia de l'Estat, sinó que han fet carrera des de les joventuts dels partits i, obrint-se passe a colzades, fins a ocupar les cúpules dels partits, coste el que coste.

Per les xarxes ja circula una felicitació nadalenca que a més de precisa m'ha semblat d'allò més preciosa pel seu missatge de solidaritat, compromís i esperança que com a cel·lofana embolica els seus desitjos. L'envia la Universitat Catòlica de València i acaba amb aquest missatge, imprés junt la imatge d'una Sagrada Família format per figures modelades amb el fang devastador de les riuades del 29 d'octubre: “Enguany més que mai, celebrem que en el fang no estem sols”. Si no els arriba entre les desenes de missatges que diàriament poden colar-se en els nostres telèfons mòbils –cada vegada menys usats per a parlar, encara que eixe hauria de continuar sent la seua principal raó de ser -- els convide que la busquen en Youtube. Estic convençut que m'ho agrairan.