Amb motiu del centenari de la concessió per part del rei Alfonso XIII que elevava honoríficament a Ontinyent de la condició de vila a la de ciutat,  el Servei de Publicacions va editar “La topografia médica de Ontinyent de 1916”. La lectura del llibre és una verdadera delícia que recomane gustosament. A banda de la informació sanitària de la població, aporta dades molt interessants sobre la vida quotidiana dels nostres avantpassats a principis del segle XX.
La topografia descriu els nostres costums i festes, les tradicionals vestimentes, la deficient alimentació, la infraestructura urbana (estat dels carrers, fonts, jutjats, teatres, casinos, esglésies...), el nivell educatiu i “el caràcter moral” dels ontinyentins. També inclou un estudi de la flora i fauna del terme així com un annex meteorològic, dades demogràfiques i una exposició de les principals patologies mèdiques que patia en aquells anys la població d’Ontinyent. 
L’anònim estudi, que també incloïa vint-i-nou interesants fotografies de la localitat, va ser enviat a Madrid per participar en el premi “Iglesia González” convocat per la Real Academia de Medicina de Madrid. El nom de l’autor anava tancat dins un sobre, identificat amb un lema, el mateix que acompanyava el treball. La topografia mèdica d’Ontinyent va ser presentada amb el lema “Patria”; en finalitzar el concurs, els sobres dels participants que no van aconseguir ser premiats es van destruir, per la qual cosa s’ignorava el nom del metge.
En el pròleg de l’edició publicada en 2004, s’apuntava que l’autor era el metge Ventura Mompó Sais. Una atribució que va ser refutada pel doctor Francisco Galiana en un article publicat en la revista Almaig. Ventura o Buenaventura Mompó no podia ser l’autor per qüestions biològiques: d’haver viscut en 1916, tindria 83 anys. Més bé, l’obra podia haver estat escrita pel seu fill, també metge, Luis Mompó Marcos, que va morir als pocs anys, l’1 de febrer de 1924.
Els avanços científics permeten superar els coneixements anteriors, és evident... El progrés de les ciències socials, en aquest cas de la història d’Ontinyent, no implica  desmerèixer els estudis anteriors. Les noves metodologies i, sobretot, les troballes documentals permeten que, entre tots, construïm el passat històric de la nostra ciutat: és una tasca col·lectiva.
Arribats a este punt, és hora de desvetlar l’autoria de la topografia mèdica d’Ontinyent presentada en 1916 a la Real Academia de Medicina de Madrid. En el número 41 de la revista “La Paz Cristiana” -editat el 16 d’abril de 1921- s’especifica expressament el responsable de l’obra. En un article signat amb les sigles R.V.G. (Remigio Valls Galiana) -conegut compositor de les lletres dels himnes de la Puríssima i del Crist de l’Agonia- manifestava que Ontinyent no disposava de cap estudi “de mediano mérito: pues el que escribió candorosamente y con loable buen deseo mosén Francisco Esparza recopilando varias noticias apreciables y muchas referencias sin depuración crítica, carece de orden, tiene mucho de redundante y está pergeñado con un estilo tan impropiamente ampuloso como descuidado”.
Don Remigio Valls manifestava el desig que, després de quaranta anys, es publicara un nou estudi històric. Ell coneixia de primera mà les investigacions que el P. Lluís Fullana estava portant endavant sobre el nostre passat. Però es preguntava “qué había sido de la memoria que acerca de Onteniente compuso pocos años el competente y laborioso médico Dr. Don Mariano Herráez, pues sería doloroso que dicho trabajo, de finalidad médica, pero también de interés artístico, social, folklórico, no viese la luz pública para ilustración de muchos y merecida honra de su autor.” 
El sacerdot es preguntava quants dels conciutadans estaven disposats a contribuir econòmicament en la impressió de la monografia: “Estimamos que si se pulsan debidamente altas voluntades, la propuesta será patrióticamente aceptada y que, hecha la tirada con las hermosas ilustraciones disponibles, serían vendidos muchísimos ejemplares entre nosotros”. No cal dir que la iniciativa editorial no va eixir endavant; hauríem d’esperar setanta-cinc anys per tal que “una alta voluntat” -en este cas l’Ajuntament- es decidira a divulgar un estudi tan interessant.