Fa uns mesos una persona coneguda -via WhatsApp- em va enviar una imatge d’un esborrany dibuixat a llapis del cèlebre artista José Segrelles i va demanar que li proporcionara tota la informació possible. La pintura, en la part superior, tenia la  inscripció: ”II Centenario Onteniente 1946”. L’amic Rafa Ferrero, en veure la instantània, va identificar l’obra:  es tractava de  la portada de la revista extraordinària de les festes de la Puríssima.    
La qüestió era que -com a historiador- ens tenia desconcertats la data i any d’eixa commemoració bicentenària. Calia aclarir el dubte. A tal efecte ens vam encaminar a la biblioteca municipal on vam ser atesos per un sempre amable personal. Consultat l’exemplar disponible, constatàrem que es referia al decret promulgat el 23 de gener de 1745 pel Papa Benet XIV que declarava com a patrona canònica d’Ontinyent a la Immaculada Concepció. És a dir, la Junta de la Puríssima va celebrar l’aniversari, un any més tard del que corresponia. Els comentaré que este desajust cronològic festiu no ha sigut l’últim que s’ha produït en el temps... 
En efecte, la portada del programa de la Puríssima de 1946 consultada, corresponia al nostre esborrany pintat en llapis. Es tractava d’un dibuix preparatori -amb la firma de l’autor- que portava en el marge  anotacions escrites  en valencià -la llengua pròpia del pintor albaidí- sobre els colors que utilitzaria en l’obra final: “blau, marró, roig, taronja i groc”.  També cal destacar que en l’esborrany sols estava acolorida una bandera  amb el roig i galda, els colors de l’ensenya nacional. Resultava evident que el pintor albaidí volia congraciar-se amb l’alcalde d’Ontinyent, el falangista Luis Mompó Delgado de Molina, i evitar suspicàcies pel seu passat republicà. 
Antonio Calzado en la magistral obra “Entre la nit i el marasme” arreplega la versió oral de la detenció i empresonament del pintor al Palau d’Albaida per part de les autoritats locals durant els primers dies del nou règim. També afegeix que va ser molt prompte alliberat per les pressions exercides des de les altes instàncies de Falange. Per la seua banda, Raúl Francisco Vidal, que ha estudiat els judicis de postguerra, indica que en el sumari nº 6164/1939 especificava que va ser arrestat amb l’acusació  de “ser el director y ejecutor de la destrucción de la iglesia parroquial y de otras iglesias. Salvó objetos religiosos. Participó en el salvamento de la Virgen patrona de Albaida.” La sentència al nou falangista -segons indicava la filiació política de l’expedient- va ser favorable: “Absuelto por debilidad de carácter y forzado por las circunstancias”.  
Però, per quin motiu apareixia la il·lustració de José Segrelles en la revista de 1946? La resposta es troba escrita en el programa d’actes. El dia 7 de desembre,  vespra de la festa, era beneït pel bisbe “el nuevo y magnífico Retablo Mayor, obra culminante del gran artista-pintor de fama internacional y comarcano nuestro D. José Segrelles...” 
L’alcalde, en un article de la revista, narrava les circumstàncies que envoltaren el contracte del retaule en un clima d’amistat (“amigo, Pepe”) -amb abraçades cordials- i “tutejant-se”. En el bar España, un establiment que estava situat en la plaça Concepció, entre cerveses, tancaren l’acord per un valor de 125.000 pessetes. El pintor necessitava diners per concloure la casa-museu a Albaida i el seus paisans, afirmava, “¡Ché, que no me ayudan económicamente en la medida que yo quisiera, la verdad!”
 Segrelles no va cobrar cap remuneració de manera expressa pel dibuix a tempera de la portada. Probablement l’alcalde Luis Mompó Mompó aconseguiria esta contraprestació artística com a part del contracte del retaule. A més, hi ha una circumstància que confirma la nostra sospita: la il·lustració de l’artista publicada en la portada no està signada per l’autor. Un fet ben diferent va ocórrer en la portada de la revista especial que es va editar amb motiu del centenari de les festes de Moros i Cristians en 1960. L’aquarel·la del pintor albaidí va suposar a les arques municipals la desorbitada quantitat de 10.000 pessetes que Joan Fuster va qualificar “de horrorosa portada”.
  No hi ha dubte que José Segrelles va ser un gran cartellista, amb més d’un centenar d’il·lustracions publicitàries de marques tan importants com Cinzano, Ford, de l’Exposició Internacional de Barcelona; del cartell oficial de les Falles de València (1929) i, fins i tot, va ser el cartellista oficial del FC Barcelona.
 La portada del programa de les festes de la Puríssima de 1946 és tota una lliçó magistral d’enginy artístic. Dos elements bàsics dominen la composició: la imatge de la Patrona i l’escut d’Ontinyent, davall d’ells la bandera nacional. Una roda de campanes, una imatge dotada d’un dinamisme evident, i el volteig d’una  campana anuncien la proximitat  d’una celebració extraordinària. Al fons, darrere del vol dels blancs coloms, s’endevina la silueta de l’emblemàtic campanar de Santa Maria, el skyline d’Ontinyent.