Justicia, assignatura pendent a Ontinyent - loclar

Tornar a referir-me i comentar els crònics mals de la justícia a la nostra ciutat no és tasca de gust per a l'a dalt signant, però es fa necessari insistir en el problema –que són quatre com tants jutjats de primera instància i instrucció existeixen a Ontinyent – per ser greu inconvenient el cúmul de deficiències que s'arrosseguen des de fa dècades. Pese el risc d'avorrir als qui continuen tenint la paciència de llegir aquestes línies, es fa necessari insistir.

He perdut el compte de les vegades que des de LOCLAR s'ha preguntat per les obres de remodelació i adaptació de l'edifici que va albergar l'empresa Eduardo Bernabeu S.A. i que l'Ajuntament d'Ontinyent va adquirir en bona hora per a posar-lo en mans de la Generalitat i que aquesta el destinara a Palau de Justícia. En la llarga espera en què ens trobem, la construcció ha patit les agressions dels qui sembla que gaudeixen apedregant cristalls, al mateix temps que tota classe d'herbes i matolls han anat creixent al voltant de l'immoble.

Ses senyories sabran les raons per les quals els jutjats d'Ontinyent no són destins apetibles per als qui són destinats a exercir en ells, però la veritat és que a penes arriben a calfar la butaca perquè tan prompte com poden sol·liciten el trasllat amb inusitada rapidesa. He escoltat raons com que la nostra ciutat està mal comunicada amb València i els resulta pesat tant de desplaçament. Uns altres al·leguen l'excés de treball acumulat i l'escàs personal que ha de fer front a la creixent litigiositat. I no falten queixes per unes instal·lacions a les quals no els falta tota classe de penúries. Tot el que s'ha dit, tot i la molta raó per a queixar-se, no justifica les absències dels qui s'han apuntat en repetides ocasions a prendre declaració per videoconferència, com sembla s'ha donat en algun dels jutjats. Si a més s'uneix el no disposar ací de fiscalia sinó que la tenim compartida, amb tot el que això alenteix la presa de decisions, s'entendrà que vindre a exercir ací de jutge no és plaça amb capacitat de convocatòria.

Front les presses dels qui se'n volen anar a penes han arribat, la memòria d'alguns paisans ens permet recordar i donar a conéixer altres casos de jutges que ací van fer una meritòria labor, tant per la qualitat de les seues sentències com per la promptitud a dictar-les i per la seua implicació a viure a Ontinyent. Al meu molt benvolgut amic Jaime Bernabeu Galbis (oncle de l'igualment benvolgut amic i company en les fatigues periodístiques d'aquesta casa, Jaime Bernabeu Sanchis) l'he escoltat en més d'una ocasió comentaris referits al magistrat Pedro Nácher, que ací va estar en la dècada dels seixanta del passat segle.

Pedro Nácher va ser un home culte, que es va implicar a promoure activitats culturals en aquells difícils anys per tantes raons. Va promoure conferències, concerts i exposicions comptant amb la col·laboració de la compositora Matilde Salvador, de la pintora Ángeles Ballester i de la periodista María Ángeles Arazo, que va prestar el seu títol com a directora de la revista Escala, en la qual en quasi tots els seus números van aparéixer col·laboracions de Pedro Nácher sobre teatre, cinema i literatura, tant amb la seua signatura com amb els seus inicials.

A iniciativa del jutge Pedro Nácher les autoritats locals van procedir a reformar les instal·lacions que servien de presó municipal i es coneixien popularment com “la mosquitera”. Situada en l'edifici principal del de l'ajuntament, el que ara podem dir el vell ajuntament, “la mosquitera” era un insalubre receptacle en el qual romanien aquells als quals detenia la Guàrdia Civil en espera de decisió judicial o trasllat. També era la destinació dels qui derrotats per l'alcohol deambulaven a trompades pel carrer i se'ls sotmetia entre aquelles quatre parets, amb reixa que dona a la pujada de l'Àngel, coneguda com La Bola, a una desintoxicació a la força. Pedro Nácher va aconseguir amb la reforma de La Mosquitera alleujar les penalitats dels qui allí eren retinguts.

Donar a conéixer a les noves generacions d'ontinyentins qui va ser Pedro Nácher i què va fer, seria bona cosa, si així es considerara, per a posar en valor la figura i obra d'un foraster que va ser capaç de fer més que l'obligat per la seua responsabilitat com a jutge, en comprometre's i compartir coneixements quan cap obligació tenia de fer-ho.