Dimarts passat el Consell de Ministres va donar per bo i va aprovar l'acord que la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, havia signat amb els sindicats CCOO i UGT, per a reduir a 37,5 hores setmanals el treball al nostre país. Un pacte segellat entre sindicats i una vicepresidenta, però sense la presència dels representants de les empreses. El que és el mateix, que aquells sobre els quals recau l'obligació de fer front a l'increment de les despeses que suposarà la retallada d'horaris, no formaven part de l'acord.
No dedicaré ni una línia a comentar la situació a la qual s'obliga a l'empresari, perquè el desficaci es comenta per si mateix, però sí que faré una consideració aplicant la lògica. Els governs de Pedro Sánchez de l'anterior i l'actual legislatura s'han apuntat èxits que només ells han vist gràcies a la seua desbordada imaginació. La llei coneguda com la de “Solo sí es sí”, presentada com el no va més d'avanços a favor dels drets de la dona, i que segons el seu principal promotora, Irene Montero, anava a ser copiada pels governs de tota Europa, va acabar fent possible que més de mil quatre-cents condemnats per agressió sexual veren reduïdes les seues condemnes, dels quals més cent cinquanta van eixir immediatament en llibertat gràcies a tan evident "chapuza" legislativa, de la qual, per cert, ningú ha demanat perdó, ni ha instat la seua retirada.
CENT MIL VIVENDES MENYS. I què dir de la Llei d'Habitatge, il·luminada per a frenar la imparable escalada dels preus de lloguer? El balanç del primer any de la seua entrada en vigor és que han desaparegut del mercat immobiliari cent mil habitatges, perquè els seus propietaris han decidit no llogar-les. Altra llei per a portar al quadre d'honor del desficaci.
Amb semblants antecedents, pot ocórrer que la reducció del treball setmanal a 37,5 hores acabe provocant –quan entre en vigor l'any que ve, sempre que supere la tramitació legislativa, la qual cosa dependrà del que li vinga en gana al pròfug de Waterloo— pèrdues de llocs de treball. Si als increments dels costos salarials i la major càrrega impositiva que ja han de suportar empresaris i autònoms, s'afig la reducció de la jornada laboral, el resultat pot ser un notable increment de la taxa de l'atur. Tant de bo que no siga així, perquè Espanya ja té, i prou més que qualsevol altre país europeu, les pitjors xifres de desocupació tant d'homes, dones i joves. Com per a anar legislant amb ocurrències com les ja comentades del sí que és sí, l'habitatge i esta de la reducció de l'horari de treball.
ELS ANGELETS EN EL CLARIANO. El partit de l'Ontinyent contra el Patacona disputat el diumenge en El Clariano, va comptar amb la presència dels Angelets i camareres de la Puríssima, que van fer la treta d'honor i van ser molt aplaudits per una afició que mai havia tingut ocasió d'assistir a una visita tan excepcional com emotiva. Bé pot dir-se que la invitació que la directiva de l'Ontinyent va fer als Angelets va ser una molt bona decisió. Perquè a més de posar en valor els històrics versos en els quals es convida als ontinyentins a festejar a la seua patrona, els Angelets van animar als nostres jugadors, fent-se notar entre els aficionats i van celebrar amb entusiasme els dos gols aconseguits.
CRÍTIQUES A DIANA MORANT. La ministra de Ciència i Universitats, Diana Morant, ratificada per la militància socialista valenciana el passat cap de setmana com la seua secretària general, ha sigut objecte de repetides crítiques per la seua inacció ja que com a ministra de Ciència, Innovació i Universitats té al seu càrrec el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, que s'ha vist sacsejat per les denúncies de les arbitrarietats, capritxos i acusacions per assetjament laboral comeses per la seua directora, María Blasco, de la qual es deia estava més interessada a comprar obres d'art per al CNIO d'organitzar exposicions per mig món per a exhibir-les, que d'atendre les demandes dels científics que han denunciat de mode repetit notables mancances de mitjans per a poder realitzar la seua labor investigadora. Dimecres passat la ministra va comparéixer en la Comissió de Ciència del Congrés dels Diputats, en la qual va haver d'escoltar les repetides acusacions d'inacció per no haver pres mesures contra la directora María Blasco, finalment destituïda del càrrec el mes passat. Diana Morant va començar sorprenent els diputats en dir que de les decisions preses pel patronat del CNIO “no ha d'entendre's que s'hagen comés irregularitats per cap de les parts”.
La setmana passada va ser la ontinyentina Mariola Penadés, directora general d'Investigació i Innovació de la Generalitat Valenciana, la que s'avançava a les critiques assenyalant la inacció de Diana Morant «davant les reiterades denúncies del personal investigador del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques, que depén del seu ministeri, sobre el suposat desviament de fons de la investigació al pagament de viatges i obres d'art».
COM PAGAR UNA MULTA? La pregunta és d'un amic i paisà, que es declara incompatible amb la informàtica: “Sí, dis-me que no estic en el món dels vius, però el telèfon el gaste per a parlar, no sé enviar ni rebre un missatge, no tinc ordenador, ni el necessite”. Al que afig la pregunta: “Com pagar una multa per mal aparcament? Perquè he rebut una notificació d'haver sigut sancionat amb 40 euros. Vull pagar, i fer-ho prompte, perquè no se'm passe el període de la bonificació del cinquanta per cent, però he de fer-ho per internet, que ni ho tinc ni ho pense tindre”. M'assegura l'amic i paisà que ha anat a pagar en efectiu en la Policia Local i no li ho han permés. Tampoc en oficines municipals. Només pot fer-ho, li han dit i repetit, en aquesta adreça: http://pagaments.ontinyent.es, indicant número de butlletí. Només així i de cap altra manera? No sembla que siga la millor manera d'evitar que la gent gran se senta discriminada quan no tractada com a analfabeta digital. I això, a més, per qui vol pagar.
