Hui -quan escric estes línies dimarts 12- hem batut el rècord de temperatura màxima 28’5º per a un mes de desembre en més de cent anys de registres. Però com s’acosten en el calendari les festes nadalenques associades amb el fred i la neu anem a parlar de la “blanca navidad”.
Els majors de cinquanta anys encara recordem la intensa i devastadora nevada que va començar a primeres hores del matí del diumenge 13 de gener de 1980 i va continuar tot el dia fins a les set de la vesprada. La precipitació sòlida -90 litres- es va traduir en un toll de neu de 60 cm. Però va continuar plovent els dies posteriors -altres 160 litres més. La neu caiguda va absorbir com una esponja tota aquesta aigua i provocà un inusitat augment de pes. Els sostres de les naus industrials no pogueren resistir la tremenda pressió i s’afonaren: maquinària i productes quedaren destrossats.
Els danys causats per la catàstrofe foren molt elevats fins a l’extrem de mobilitzar sindicats i patronal. De fet, els treballadors de les fàbriques afectades patiren personalment les conseqüències en quedar-se temporalment sense feina. Per pal·liar els danys, Ricardo Cardona i Manuel Taberner, presidents de l’associació d’empresaris tèxtils de la Región Valenciana i l’agrupació local, demanaren que el govern central declarara la població com a zona catastròfica. Vana esperança!
Sens dubte, la gran nevada del 13 de gener de 1980 pels seus efectes destructors es pot qualificar de “històrica”. Resta oblidada en la nostra memòria col·lectiva altre devastador temporal d’hivern que va ser conegut com el de la “neu grossa” i del qual a penes queden testimonis personals. Em referisc al terrible temporal de vent i neu que va assolar les comarques interiors valencianes i bona part de la península Ibèrica el diumenge 26 de desembre de 1926.
Els dies anteriors a la tempesta foren molt gèlids. Un anticicló en el nord d’Europa i una borrasca a l’est d’Itàlia canalitzaren una invasió d’aire d’origen siberià, els vents rolaren en direcció nord-est afegint un component marítim: la combinació atmosfèrica idònia per a assegurar una gran nevada! El diumenge 26 de desembre, segon dia de Nadal, els ontinyentins celebraven en família les entranyables festes dinant el tradicional putxero. Des de les cases contemplaren amb il·lusió les primeres volves de neu, oh! “blanca Navidad”! Però va continuar copiosament fins arribar a un mínim d’espessor de 80 cm i més de metre i mig en els camps. En el santuari de la Font Roja d’Alcoi encara es conserva una inscripció recordant el toll de la neu acumulada: 2,10 metres.
El blanc meteor va cobrir zones inusuals, es va escampar a poblacions del litoral com Oliva, Benidorm, Gata i va arribar a nevar a Múrcia i Almeria ( en esta última ciutat els feligresos que van acudir a la missa del Gall es van vore sorpresos per la nevada). El temporal de pluja i neu va assotar tot el territori peninsular: els carrers de Madrid, Burgos, Bilbao, Granada, Lleida, Jaén... impracticables per la neu. Va gelar en moltes zones, el riu Duero al seu pas per Soria es va congelar.
Els efectes del brutal temporal van ser devastadors, la capital valenciana va quedar incomunicada per via ferroviària amb l’excepció de la ruta a Barcelona. Els trens en direcció a Madrid no pogueren circular, el trànsit estava interromput entre les estacions de Moixent i l’Encina. El cardenal de Toledo, l’agullentí Enric Reig i Casanova, que en ocasió de les festes de Nadal es dirigia a passar uns dies en la seua localitat d’origen, es va quedar aïllat en l’estació de la Font de la Figuera. Les inclemències que va patir li causaren les primeres infeccions intestinals i bronquials que, mesos després, li provocaren la mort.
A escala comarcal podem indicar que les locomotores de la línia Xàtiva-Alcoi sols podien arribar fins a l’estació de Montaverner. Les rudimentàries carreteres, tallades. Durant uns dies la incomunicació va ser total. Les destrosses foren quantioses; els postes elèctrics caigueren provocant talls en el fluid.
La correspondència municipal guarda també notícies dels efectes catastròfics del temporal en les serres ontinyentines. El 29 d’abril de 1927 l’enginyer forestal va informar de la subhasta de 3.841 pins “inutilizados por las nieves y vientos en el monte Solana, propiedad del Estado”.
El lector haurà pogut observar certes semblances entre la nevada del 26 de desembre de 1926 i la que va afectar a Ontinyent el 13 de gener de 1980. Els efectes sobre l’economia i la vida de les persones foren molt similars. Afortunadament per a nosaltres, estos adversos fenòmens atmosfèrics de tanta intensitat de precipitació sòlida ocorren molt esporàdicament.
