La Guerra Civil va ser el primer enfrontament bèl·lic que va considerar objectiu militar a la població civil. A partir de finals d’octubre de 1936, l’exèrcit franquista va sotmetre a Madrid a un bombardeig incessant amb la subsegüent destrucció de béns i persones. El govern, evitant el perill, establí la capitalitat de la República a València. Al mateix temps, milers i milers de refugiats fugien a zones més segures, lluny dels perills del front de guerra.
Per tal de preservar les vides dels xiquets es va procedir a la seua evacuació de la capital i foren allotjats en colònies infantils. Gran part d’elles s’establiren en propietats requisades a Catalunya i, sobretot, a la nostra comunitat. En el cas d’Ontinyent, foren quatre colònies assentades a les finques de Santa Bárbara, El Alba, La Mayansa, Morera, Sant Vicent i el balneari de les Aigües on es va instal·lar el col·legi de cecs nacional.
Faig aquesta introducció històrica perquè en aquelles colònies es va utilitzar l’art pictòric com a teràpia per als xiquets traumatitzats pels desastres de la guerra. Els dibuixos foren enviats a exposicions a l’estranger i foren venuts per recaptar fons destinats a la causa republicana. Doncs bé, un d’ells -la il·lustració del xiquet Juan Ezquerro Ruiz, resident en la colònia de Santa Bárbara a Ontinyent- va formar part d’una mostra exhibida públicament en un establiment de la Quinta Avinguda a Nova York en febrer de 1938 i va acabar en el fons Spanish Children’s Drawings de la Universitat de Columbia (consultable en internet).
El professor José Antonio Gallardo inclou en el llibre “La infancia en la guerra civil española. Cines y teatros dibujados por niños” esta interessant il·lustració, que retrata la vida quotidiana dels ontinyentins en aquells tristos moments i la compara amb fotografies d’aquella època, facilitades per la directora de Loclar, Maria Reig.
En la il·lustració -pintada amb plomí i tinta de tres colors, blau, groc i morat- representa en una sola escena la plaça de Sant Domingo. En ella apareix el teatre Echegaray amb detalls tan minuciosos com la taquilla, la cua de gent esperant a l’entrada i un cartell anunciador de la pel·lícula. Amb l’ajuda de Joan Torró Martínez, l’autor del llibre, en un treball detectivesc, identifica l’obra projectada: es tracta del film soviètic “El Circo”. Al costat del teatre, es mostra també la seu del sindicat anarquista CNT-FAI.
Juan Ezquerro retrata elements existents a la plaça com el cafè-quiosc, en el qual dos persones estan assegudes junt a un taula mentre que altres dos estan de dempeus, davant la barra, prenent una consumició. Però, a ulls d’un infant, destaca un lloc ambulant de “xutxes” sobre dos cavallets i la “Patatera”, un senzilla instal·lació on es despatxava creïlles torrades en una estufa de carbó. A més, s’hi veu un artístic banquet encorbat i un templet hexagonal cobert que resguardava els músics.
En definitiva, vuitanta anys més tard, un dibuix escolar ens permet reconèixer una de les places més emblemàtiques de la nostra ciutat. Sant Domingo, en aquells anys, era el centre neuràlgic de la població, un lloc escenari de mítings, jocs infantils i espai d’esbargiment per als ontinyentins. En el seu subsòl, un refugi per a protegir-se del atacs de l’aviació franquista, ens recorda que aquells anys foren difícils per als ontinyentins i també per als evacuats que vam acollir.
