En la pàgina anterior d'aquesta mateix LOCLAR Ibn Raïm planteja al Hermano Lobo una pertinent pregunta sobre el nombre de pàgines que haguera necessitat el magistrat Manuel Marchena si haguera considerat convenient incloure en el seu llibre La justicia amenazada el peculiar cas dels jutjats d'Ontinyent, que s'ha convertit en lectura convenient i recomanable per a tots els que estiguen interessats a conéixer de la mà de qui ha sigut president de la sala penal del Tribunal Suprem, el catàleg de problemes, conflictes, dificultats --amenaces en definitiva-- a les quals ha de fer la justícia i els justiciables en la nostra Espanya actual.
Un llibre que lluny del llenguatge abstrús i inextricable de moltes dictàmens i sentències que ens encolomen algunes senyories a les quals l'Aranzadi els sembla un cató, ens ofereix, amb meridiana i amena claredat expositiva, un detallat repàs als assumptes que diàriament veiem publicats i comentats en els mitjans de comunicació. L'accés a la judicatura; la figura de l'acció popular; el paper del fiscal general de l'Estat; la violència contra la dona; els anomenats judicis paral·lels en els mitjans de comunicació; la presó permanent revisable, són assumptes sobre els quals reflexiona el magistrat *grancanario que després d'haver culminat una brillant carrera com a jurista, en la qual es va exercir com a advocat, fiscal i magistrat del Tribunal Suprem, va meréixer reconeixement pel seu profund coneixement de les lleis i el tremp amb què les va aplicar, tal com va quedar demostrat amb la perícia i habilitat amb què va dirigir les sessions en què es va jutjar les actuacions dels qui van promoure el colp separatista a Catalunya a l'octubre de l'any 2017.
Els qui em facen cas, ho compren i ho lligen, m'agrairan el consell, però infinitament més d'agrair és l'encert de qui va tindre a bé escriure'l.
