Comença, després de més de deu anys d'esbrinaments i instrucció, el judici contra el clan dels Pujol. Tots els que diuen i repeteixen que la justícia lenta no és justícia, tenen en el cas d'aquesta família un exemple de llibre. O de codi penal. Pitjor hauria sigut que els qui de tan mafioses maneres es van valdre per a pastar una considerable fortuna, no hagueren hagut de comparéixer mai davant un tribunal. Del mal, el menys. També podríem des d'Ontinyent oferir algun argument en el mateix sentit sobre la pachorra. I no sols pel que a la promptitud en les resolucions litigioses es refereix sinó tot el contrari, a les seues exasperants demores com bé sabem i patim per ací, no.
També referent al nostre Palau de Justícia, que a la vista de la maqueta s'ha quedat en: Jutjats d'Ontinyent… que es retardaran un poc més. Un recurs, presentat per una de les vint-i-dos empreses que optaven a realitzar la remodelació i adaptació del que va ser l'edifici de l'empresa Eduardo Bernabeu, retardarà l'inici de les obres. El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals té dos mesos per a resoldre el recurs, de manera que amb tanta o més sort que la que puguen proporcionar els sortejos del gros de Nadal i el del Niño, no serà fins a febrer quan es resolga la reclamació. És a dir, que els qui insisteixen a retraure a la justícia que siga tan lenta, tindran més arguments al seu favor oblidant que són les decisions dels governants, dotant o no dels mitjans materials i humans que necessita la justícia per a agilitzar-se, les que també contribueixen a una lentitud de la qual són exemples el cas de la família Pujol i els Jutjats d’Ontinyent.
