La millor notícia del segle - loclar

Estem estrenant el mes de març i ja tenim assegurada els ontinyentins la que és i serà, com a poc, notícia de l'any. Què dic, la millor del que portem d'este segle sobre el qual planen tan pèssims presagis trumpistes i amenaces putinesques! L'anunci que el campus universitari de la nostra ciutat acollirà els estudis d'una Facultat de Veterinària ho és. Magnífica notícia de la qual, amb raó sobrada, podem i hem de sentir-nos satisfets i orgullosos els ontinyentins. Almenys, tots els que volem el millor per al nostre poble. I siga malnascut tot aquell o aquella que això mateix no desitge.

Els qui vam haver d'anar a Alcoi, Xàtiva, i fins i tot Albaida, per a fer els exàmens de revàlida de quart i sisé del nostre batxillerat, ni en el més optimista dels nostres més xovinistes somnis vam poder imaginar que Ontinyent poguera arribar a ser seu d'un campus universitari en el qual s'impartirien els estudis de Magisteri infantil; ADE; Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport; Infermeria i el màster de Psicologia clínica.

Ara, perquè el somni siga una feliç realitat --guau, guau, cal dir en senyal de canina satisfacció -- s'han signat els acords i protocols entre els qui ho han fet possible: el president de la Generalitat, Carlos Mazón; alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez; rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; vicepresidenta de la Diputació València, Natalia Enguix; i director general de Caixa Ontinyent, Vicente Penadés que són, sens dubte, tot un repòquer d'asos al qual li cap l'honor d'haver fet possible que la nostra ciutat siga el primer municipi de la Comunitat Valenciana que comptarà amb facultat de Veterinària d'una universitat pública.

La Facultat de Veterinària suposarà, així mateix, comptar amb un hospital d'animals, que ha de traduir-se en creació de llocs de treball per a humans amb especialització, i en places de sanació per a animals domèstics –dels quals el cens local ja té comptabilitzats més de deu mil gossos – i de la fauna autòctona. De manera que si en mala hora a un malvat li dona per malferir a una rabosa amb una fletxa o una perdigonada a l'hospital puguen curar-li les ferides.

En la manifestació del passat dissabte a València --la cinquena contra el president del Consell – figurava un cartell en el qual, a diferència d'aquells altres en les quals se li adjudicada a Carlos Mazón l'exclusiva de totes les culpes, es podia llegir: “Els nostres familiars han mort per la vostra incompetència. Assassins”. El plural àmplia les responsabilitats segons els familiars de les víctimes que eren les que portaven la pancarta.

Sense la menor pretensió d'exculpació de Carlos Mazón, de cap manera es pot ni se li han penjar totes les culpes de la terrible tragèdia del 29-O, tal com fan les hordes governamentals i mediàtiques que maneja Pedro Sánchez. Perquè si al llarg del matí del fatídic dia, els mateixos mastins que ara tracten de destrossar-lo a dentades, hagueren decidit actuar davant la inoperància de la qual acusen el Consell i el seu president, bé podien haver llançat missatges, i SOS a les autoritats estatals donant-los compte de la seua preocupació. Més de dotze hores van transcórrer des del primer toc d'atenció (AEMET, Universitat…) fins al tardà enviament de l'alarma als telèfons mòbils. A tots aquells que es van encollir de muscles també els correspon, i no poca, una part alíquota de culpa, que acabarà per saber-se i adjudicar-se.

Dret inalienable d'un règim democràtic i constitucional, arreplegat en el nostre ordenament jurídic i en la Declaració Universal dels Drets Humans, assenyala “que tota persona acusada de delicte té dret al fet que es presumisca la seua innocència mentre no es prove la seua culpabilitat”. Hauria de ser innecessari recordar-ho, però a la vista de la molt interessada amnèsia dels qui han decidit ignorar-ho, convé repetir-ho. Que l'acusació de “assassí” aparega en algunes pancartes de grups radicals i d'ultra esquerra forma part de la seua naturalesa extraparlamentària, la mateixa que reclama una justícia popular. Que l'acusació provinga de membres de les Corts Valencianes en el mateix hemicicle, demostra el seu carronyerisme, el que comporta un implícit menyspreu a l'actuació de la jutgessa de Catarroja.