Els pobles de la Mediterrània han sigut des de temps immemorials amants dels espectacles dels focs d’artifici: soroll i llum en perfecta comunió. No cal dir que els ontinyentins també  participem en la passió per l’ús de la pólvora en la seua vessant  festiva. Disposem de testimonis documentals de la segona meitat del segle XVII que aporten interessants detalls respecte a la disparada de coets, rodes de foc, piulets i carretilles que omplien amb estrepitosos sons la plaça Major quan passava la processó general el dia de la Immaculada.

 L’espectacle era esplendorós; segons consta en l’acta municipal de 9 de desembre de 1652, el polvorista Sanchis va instal·lar  un artifici pirotècnic “que despedí moltíssim foch i coets grossos amb molt orde de lo qual resta la Vila y forasters molt pagats y contents”. No volem afegir més, les persones interessades en el tema poden consultar el nostre article publicat en la revista programa de la Puríssima d’enguany. Avançarem que en 1666 des del campanar de Santa Maria i des de la torre de l’Hospital es llançaven 1.728 coets menuts i una grossa (dotze dotzenes) de coets grossos des de la plaça Major.

 Esta afició per la pólvora es vorà limitada en el segle XVIII per les prohibicions de la monarquia borbònica que volien controlar les armes de foc. Curiosament, en l’actualitat, les autoritats autonòmiques també exerceixen una fèrria supervisió respecte a les distàncies de seguretat que han de mantindre els focs d’artifici amb una zona verda, com el llit del riu Clariano.  
Avançant en el temps, tenim constància de quilomètriques traques i esplèndids castells disparats en els anys vint del passat segle. La revista parroquial de Santa Maria “La Paz Cristiana”, dirigida pel rector Rafael Juan Vidal, indicava que el dia de la Puríssima de 1924, en finalitzar la missa major, “se disparará una monumental traca que, partiendo de la plaza de la parroquial de San Carlos, terminará en lo alto de la torre de Santa María”. Estem segurs que hui en dia les autoritats prohibirien que un monument patrimonial com el campanar, declarat d’interés artístic nacional, fora escenari final d’una traca.
Certament, la junta de la Puríssima cuidava molt els focs d’artifici. Per a les festes de 1928 havien encarregat “al prestigioso pirotécnico de Godella el Sr. Caballer, mil veces premiado en la feria de Valencia y exposiciones para que dispare en nuestras fiestas hermosos castillos”. En aquells anys i fins 1935, Vicente Caballer Calatayud va ser reconegut internacionalment. L’empresa pirotècnica fundada en 1880 havia disparat castells artificials en molts països i s’encarregava de preparar el famós “Chupinazo” en la festa de San Fermí de Pamplona. Cal afegir, que a hores d’ara, la nissaga familiar dels Caballer perviu en l’empresa de Ricardo Caballer (RICASA).

En els anys següents, Vicent Caballer va continuar participant en les festes de la Puríssima. En 1931, en les pàgines de la revista La Paz Cristiana s’afirmava que “una de las cosas que más han contribuido a la grandiosidad de los festejos cívicos han sido los fuegos artificiales confeccionados por el eminente pirotécnico Vicente Caballer[…] Dos largas tracas recorrieron calles y plazas”. 

El castell de focs del dia 8 es va suspendre a causa del mal temps i no es va celebrar la processó general. Els actes previstos  es van traslladar al diumenge següent “y ante el pueblo en masa se disparó tan hermoso conjunto quedando todos entusiasmados del derroche arte y pericia derrochados por el mago de la pirotecnia Sr. Caballer”.
En 1932 el govern republicà-socialista, presidit per Manuel Azaña, emprengué una política seculitzadora i prohibí o limità les manifestacions religioses en les vies públiques. La processó general el diumenge de la Patrona no va ser autoritzada; hagué de celebrar-se en l’interior del temple de Santa Maria, que estava de gom a gom. Una vegada finalitzada la cerimònia religiosa, els nombrosos fidels assistents es desplaçaren a la plaça Major “donde se disparó una sorprendente traca de colores que terminó en lo alto de la torre con volcán de fuego lleno de arte. El castillo de fuegos artificiales quemado en la plaza, después de la serenata, por el señor Caballer fue sencillamente una maravilla”. 

La revista parroquial de Santa Maria aporta una informació biogràfica que desconeixíem: el famós pirotècnic provenia per part materna d’Ontinyent. Els vincles familiars apareixien reflectits amb estes paraules respecte al castell que havia de disparar en les festes immaculadistes de 1932: “Es como años pasados de Don Vicente Caballer de Godella. Es tanto lo que se esmera y favorece a nuestra ciudad, de donde es oriundo, pues su madre es hija de Onteniente, que sería no solo una ingratitud, sino un desacierto no encargar los fuegos al laureado artista”.