Si, per regla general, tota junta de veïns constituïx un potencial perill perquè afloren suspicàcies i tensions, la que s’haurà de convocar per a donar compte de les noves normes sobre la recollida de fem que l’Ajuntament d’Ontinyent vol implantar pot ser l’excusa perquè algun dels veïns arremeta contra el president d’escala si no queda satisfet amb les explicacions sobre la manera de classificar i depositar els residus.
De moment, ja són nombrosos els edificis en què s’ha fixat un avís convocant el president del bloc —i només el president, sense cap altre veí— a una reunió amb un tècnic municipal, que se celebrarà al mateix vestíbul, quedant obligat el president a informar posteriorment la resta de veïns sobre les disposicions municipals —diuen que són transsumpte europeu— per al tractament dels fems. Tot un paperot per a qui ocupe en estos moments la presidència d’un edifici, perquè pot vore’s assagetat per tota classe de preguntes que ni tan sols amb l’ajuda de la intel·ligència artificial serien de fàcil resposta.
La lògica dicta que, sent tan radical el canvi que es vol introduir, el cara a cara que es pretén entre un representant municipal i un president d’escala seria molt més productiu si fora una reunió de tots els veïns, de manera que qualsevol d’ells poguera preguntar directament, sense la intermediació d’un president de comunitat, perquè no tots tenen les manyes com les del famós i estimat actor José Luis Gil, paper que encarna a “Aquí no hay quien viva”, desaparegut abruptament per un traïdor infart cerebral del qual seguix un lent procés de recuperació.
