Al nord de la població, en una lloma, es troba l’ermita de Santa Anna. Un esglesieta  amb una llarga història que es remunta, segons diuen, a 1416 quan Anna Maria Albuixech Olivares va llegar en testament un fons monetari per consolidar o establir-la.  Des dels seus orígens ha estat vinculada a ser llatzeret per als malalts de pesta. Tenim notícies de la construcció d’unes barraques que servien com a improvisat hospital en la primavera de l’any 1522.  L’ermita també tindrà la mateixa funció sanitària en la terrible epidèmia de pesta de 1600 i en els successius episodis de còlera en el segle XIX.
Resulta curiós no trobar en la documentació municipal i, en concret,  en l’acta del consell de 23 de juliol de 1656 -que fa referència a les obres realitzades a l’ermita de Santa Anna- cap menció a la imatge del Crist de l’Agonia i sí, en canvi,  a l’altar nou dedicat al culte i devoció de Santa Anna, la titular de l’ermita. Tampoc es troba cap referència al “Morenet” amb motiu de la plaga de llagosta el 23 de juliol de 1756 quan van pujar “en prosesión de rogativa en la Cofradía de la Santísima cruz a la hermita de la gloriosa Santa Ana”. En 1793, es va reformar la fàbrica de l’edifici amb les voltes actuals.    
Fins ara la primera notícia certa de l’existència de la imatge del Crist de l’Agonia es remunta al 18 de gener de 1808. L’erudit Antonio Llora cita expressament  que està acabant-se de construir una capella en l’ermita de Santa Anna per al culte del Crist de l’Agonia. No hi ha dubte que és a mitjans del segle XIX quan la devoció pel “Morenet” de Santa Anna creix de manera significativa entre els fidels i a ell dirigeixen les rogatives en les successives sequeres i epidèmies. El culte a la titular de l’ermita es desplaça cap  al patró de les recent creades festes de Moros i Cristians (1860). El temple prompte experimentarà millores; en 1884 s’afegeix l’actual campanar i en 1904 es objecte l’esglesieta d’una important reforma.
En acabar la guerra Civil són reparades les destrosses materials ocasionades pels milicians en l’estiu de 1936. Entre d’altres, l’escultor Inocencio Cuesta talla la nova imatge del Crist de l’Agonia. També sabem que  en juliol de 1944, la corporació municipal, a proposta del regidor Daniel Gil, aprova l’adquisició d’un tub de ferro “para la construcción de una Cruz para la plazoleta del Santuario de Santa Ana en sustitución de la que se ha derrumbado y su colocación en el mismo sitio”.
L’1 de juliol de 1945 començava l’edificació de la casa d’exercicis espirituals. Les autoritats municipals eren convidades a assistir al “acto de la bendición de la primera piedra de la casa de ejercicios que tendrá lugar mañana domingo a las ocho de la tarde en la ermita de santa Ana”. Una iniciativa promoguda per l’arxipreste de Santa Maria, Francisco Martínez Ortiz, en una propietat de Sant Carles quan aquesta parròquia tenia vacant la plaça de sacerdot titular. El pare Lluís Fullana informava que les obres  costaren 400.000 pta. i que l’arquebisbe de València, D. Marcelino Olaechea, va inaugurar l’establiment el 12 d’octubre de 1946.  
Com a conseqüència d’aquesta nova edificació, l’ermita va patir l’amputació d’un braç de creu de la seua planta que es va integrar com a vestíbul de la casa d’exercicis. De fet, encara es pot comprovar com les voltes del sostre són idèntiques a les de l’església i manté les antigues pintures. 
Fonts ben informades indiquen que la reforma de la casa d’exercicis espirituals, construïda per la parròquia de Santa Maria, està pròxima en el temps. Molts ontinyentins esperem que, aprofitant aquestes obres, s’habiliten uns accessos per a les persones amb problemes de mobilitat i que també es recupere l’espai  del temple que es va perdre en 1945. Perquè, no ho oblidem, l’ermita de Santa Anna ha sigut i continua sent un referent  per a molts ontinyentins.