La secretària general del PSPV, Diana Morant, que va resultar nomenada digitalment per Pedro Sánchez –en este cas ni primàries ni llets – s'ha emportat el primer calbot. El seu suport a l'alcalde de Riba-Roja, Robert Raga, perquè li disputara al de Mislata, Carlos Fernández Bielsa la secretaria provincial, ha hagut de resultar-li frustrant i li ha suposat la primera garrotada de les moltes més que li esperen fruit de les desavinences i pugnes en les quals el socialisme valencià entreté els seus ocis després d'haver perdut gran nombre d'alcaldies i les diputacions. I seguirà entretingut, perquè la victòria de Fernández Bielsa l'ha deixada en l'aire la Comissió d'Ètica del PSPV, després de denúncia de Raga que ha impugnat els resultats de Manuel i Corbera, per haver-se comptabilitzat més vots que els emesos. També a Sedaví va poder produir-se una topinada, mentre que a Llíria ha sigut la candidatura de Bielsa la que ha denunciat que no es va poder votar durant tres hores, perquè se'n van anar a dinar els responsables de controlar l'elecció. La pugna pot acabar en recursos davant la Secretaria d'Organització del Comité Federal, en mans de Santos Cerdán, el que pot prolongar el suspens i deixar en l'aire el resultat final d'una elecció d'allò més ajustada. Siga la que siga la decisió final, la família socialista valenciana seguirà tan cabrejada com enfrontada està. Si Diana Morant creia viure el seu mandat plàcidament –el que abans es deia “per la seua cara bonica”-- va llista. I millor faria la pluriocupada ministra a prendre bona nota de com la gasten alguns dels seus companys. I això que en la seua Gandia natal, de la qual va aconseguir l'alcaldia pel vot d'un renegat del PP, ja que la candidatura de l'assassinat Arturo Torró va ser la més votada, bé podia haver rebut lliçons particulars de la capacitat i vocació d'embolic que té acreditat algú com José Manuel Orengo i el seu clan.