Menys baralles i més faena - loclar

No sembla que siguen capaços els qui seuen en les Corts Valencianes de dedicar tot el seu temps a treballar per retornar com més prompte millor la major normalitat possible als habitants de les poblacions afectades per les riuades. I, si ho són, bé que ho dissimulen per preferir dins i fora del nostre parlament dedicar-se a la gresca i llançar-se el fang –encara tan present als carrers i cases de milers de valencians danyats – en comptes de conjuminar esforços per millorar les condicions de vida dels qui han patit les terribles conseqüències d'unes aigües crescudes que van arrasar tot al seu pas.

Les comissions d'investigacions –pese la nul·la o molt escassa capacitat d'imparcial d'investigar que fins ara han demostrat – faran el seu treball quan es constituïsquen i delimitaran les responsabilitats corresponents. Des del Consell a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, passant per l'Agència Espanyola de Meteorologia i el Govern d'Espanya. I si no ho fan, perquè el partidisme es posa per davant de la necessitat de saber la veritat, seran els tribunals els que dictaminaran qui, com i fins a on, són els culpables de no haver posat en marxa els avisos i mecanismes de prevenció i alerta, així com la no execució de les obres que podrien haver evitat, o almenys pal·liat, les pèrdues de vides humanes –que han sigut i sempre seran les pitjors per irreemplaçables – béns i serveis.

Per constant i reiterat que haja sigut l'interés periodístic, i per tant social, per conéixer l'opinió del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, sobre l'ocorregut amb “el seu” riu, major ha sigut l'obstinat silenci de Miguel Polo a no respondre als col·legues per a donar la seua opinió. Intents erms tots els efectuats fins al moment. Si el que calla, atorga, en aquest cas el senyor Polo, ha de pensar que algun dia escamparà i els periodistes s'oblidaran d'ell. Cras error. El silenci no és rendible, hauria de saber l'encara president del Xúquer i exregidor socialista del municipi de Titaguas. Encara que eixe mutisme s'haja convertit en hàbit, com tots els dies es comprova amb el silenci darrere del qual s'amaguen els representants polítics quan són abordats per un periodista i no els interessa parlar, el silenci no els serà rendible.

Respondre dient que sí, que hem aprés de les conseqüències de no llançar els avisos a temps, o de no haver prestat la deguda atenció a l'alarma, seria li millor manera col·lectiva d'evitar que tants danys puguen tornar a repartir-se en pròxims anys, en els quals se'ns adverteix de l'amenaça de majors i més freqüents xàfecs en les nostres terres.

El testimoni directe d'un matrimoni d'Ontinyent de viatge als Estats Units, permet determinar l'eficàcia d'un avís donant compte d'un perill imminent. En tornar a l'hotel on s'allotjaven, van ser avisats dels perills de l'huracà Erin, que amenaçava a Miami on es trobaven. Van rebre les indicacions en anglés --i en castellà quan també ho van demanar per a major exactitud – en les quals se'ls obligava a quedar-se a la seua habitació; a omplir la banyera, a no fer ús dels telèfons, ni situar-se al costat de finestres ni portes, a acudir als menjadors quan per torns se'ls avisara, així com d'arreplegar en la recepció un quinqué. Les dones embarassades de més de set mesos havien d'ingressar en un hospital proveïdes de les seues mudes i un coixí. Sí, un coixí. Llançada l'alarma, les escoles van tancar igual que els bancs. Els carrers van quedar desertes i només es veia per elles patrulles de policia i bombers. Als Estats Units saben i coneixen de la freqüència i gravetat dels huracans i com tractar de fer-los front i, almenys, preservar les vides humanes. I ací?

Em tem que l'ancestral desconfiança cap a les autoritats, unida al “ací mai passa res d'això” puguen ser, arribat el cas, parany mortal i que patim les conseqüències de no atendre els avisos. Ens fa falta educació cívica des de la pròpia família a les aules per a atendre la gravetat d'un consell i els perills d'una alarma.

La vespra del terrorífic 29 d'octubre, l'alcalde d'Ontinyent va ordenar la suspensió de les classes per a l'endemà. Donat que ací no plovia no van faltar veus crítiques culpant a Jorge Rodríguez d'injustificat alarmisme. Algunes d'eixes veus bé podrien, almenys, haver-se, disculpat de la seua arrogància.

Resulta incomprensible, i així ho vaig dir la setmana passada al programa El Faro, que fora a Ontinyent, a 82 quilòmetres de la capital, on s'activara l'alarma i no s'actuara amb el mateix zel i promptitud en la majoria de municipis en què, per desgràcia, van quedar tan durament afectats per les pluges i torrenteres.