Obrint-se pas entre la jungla informativa d’una jornada especialment intensa, l’Audiència Provincial de València ha comunicat que l’exvicepresidenta del Consell en el govern de Ximo Puig, Mónica Oltra (Neuss, Alemanya, 1959), i nou excol·laboradors de la Conselleria de Benestar Social hauran d’asseure’s al banc dels acusats perquè es dirimisquen les seues possibles responsabilitats pel presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit, Luis Eduardo Ramírez Icardi, condemnat per estos fets i actualment en presó.
Les reaccions en Compromís no s’han fet esperar. La decisió judicial ha provocat una imatge poc habitual: els diputats Águeda Micó i Alberto Ibáñez han tornat a coincidir en la protesta, denunciant com a «lawfare» la decisió de l’Audiència. No es produïa una fotografia conjunta des que Ibáñez es va mantindre fidel a Sumar, liderat per Yolanda Díaz, mentre que Micó, a finals de juny de l’any passat, va passar al grup mixt al Congrés dels Diputats.
La política valenciana ofereix episodis tan cridaners com contradictoris. En el cas concret de Compromís, sorprenen els elogis que ara li dediquen nombrosos companys i companyes, amb silencis significatius inclosos, qualificant Mónica Oltra com «la millor dirigent de Compromís». Estes lloances contrasten amb el mutisme que es va imposar quan, des de les mateixes files, es va pressionar la vicepresidenta perquè abandonara el càrrec en ser imputada el juny de 2022. Si Oltra dimitia, com finalment va fer, Compromís podia continuar en el govern del Botànic i un centenar d’alts càrrecs mantindrien la seua nòmina en la Generalitat. Se li va negar, de manera vergonyosa, la presumpció d’innocència perquè la voluntat de conservar responsabilitats institucionals va pesar més. Apartada del primer pla polític, Oltra va optar per exercir la seua professió d’advocada.
Quan a l’abril de 2024 el Jutjat d’Instrucció número 15 de València va acordar el sobreseïment de la causa, en Compromís es va viure una satisfacció continguda. Alguns van celebrar la decisió judicial, però altres van advertir que el seu protagonisme minvaria si Oltra decidia tornar a la primera línia política. Eixa tornada no es va produir en aquell moment. No obstant això, una trobada amb l’alcalde d’Ontinyent i líder d’Ens Uneix —germen de la Unió Municipalista—, Jorge Rodríguez, que va afirmar que seria una excel·lent candidata, va reactivar les especulacions. Fins i tot algun col·lega va arribar a concretar, més en l’àmbit mediàtic que en el real, que podria optar amb garanties d’èxit a l’alcaldia de València.
Resulta cridaner que els mateixos dirigents de Compromís que ara protesten per la reobertura del «cas Mónica Oltra» no exigiren en el seu moment a Ximo Puig que li concedira el benefici del dubte i, sobretot, que la protegira sota el principi de la presumpció d’innocència, dret que correspon a tots els ciutadans. En el Partit Socialista Obrer Espanyol, la presumpció d’innocència ha semblat aplicar-se amb criteris territorials. A la Comunitat Valenciana, quan va esclatar el denominat «cas Alqueries», els socialistes amb Puig al capdavant i amb José Luis Ábalos com a instigador, no la van concedir a Jorge Rodríguez. Una decisió que encara arrossega conseqüències electorals a Ontinyent, a la Vall d’Albaida i fins i tot a la Diputació de València. Tampoc es va oferir eixa protecció a Mónica Oltra, ni des de Compromís es va exercir una pressió determinant perquè continuara en el càrrec fins que la Justícia es pronunciara.
I ara, què? Serà rellevant comprovar quina decisió adopten els dirigents de Compromís. No seria incoherent que, apel·lant a la presumpció d’innocència, plantejaren que Mónica Oltra —amb el vistiplau de Joan Baldoví i Papi Robles— fora la seua candidata a l’alcaldia de València, al marge de la situació judicial en el moment de formalitzar les candidatures municipals el pròxim any. Podria interpretar-se com una reparació política després d’haver-la empés a dimitir com a vicepresidenta i consellera, davant la possibilitat que Ximo Puig, com ja havia ocorregut amb Jorge Rodríguez, optara per la destitució.
