Ja tenim jutgessa en el jutjat número 3 de la nostra ciutat. És de justícia deixar anotat en aquestes primeres línies que la resposta dels òrgans responsables va solucionar la vacant en breu temps. Més val substituta -- perquè substituta és-- que continuar veient com un servei bàsic com ho és la justícia a Ontinyent continuava estant en mínims. Per eixe estat de coses va vindre el titular de la portada de LOCLAR divendres passat, que “la Justícia és Ontinyent ja és una broma pesada”. Hauria sigut igualment cert dir allò que va fer famós a Pedro Pacheco, alcalde de Jerez, que “la justicia en España es un cachondeo”. A la vista del que ha vingut ocorrent a la nostra ciutat, ací podríem dir que ací el mateix que Pacheco multiplicat per quatre.

Si les absències per trasllats que no es cobreixen o es fan tard, baixes mèdiques, fallades internàutiques, pèssimes i disperses instal·lacions, i altres contrarietats que es conjuren per a fer-se malson en els jutjats de la nostra ciutat, han quedat arrere, celebrem-ho, però no ens confiem perquè encara queda molt per fer fins que la normalitat torne als quatre jutjats de primera instància a instrucció de la nostra ciutat.

ELS GUASAPS DE SÁNCHEZ I ÁBALOS
El diari El Mundo està vivint un maig florit en haver aconseguit incrementar les seues vendes en la seua edició de paper. Des que diumenge passat començara a publicar els intercanvis entre l'encara president del govern, Pedro Sánchez i el diputat socialista valencià, José Luis Ábalos, l'interés dels seus lectors s'ha posat de manifest en esgotar els exemplars que posa a la venda, al mateix temps que els altres mitjans de comunicació han entrat en lliça per a analitzar la importància i gravetat de les revelacions d'uns missatges com els que van intercanviar els qui van formar un tàndem que va acabar trencant-se sense que Sánchez, que així ho va decidir, mai informara de les raons per les quals prescindia d'Ábalos. I aquest, tot i la defenestració patida, va comptar amb el favor de Pedro Sánchez per a formar part de la llista al Congrés per València en les eleccions generals de 2023. Ara, per raons que no han aflorat, però que no tardarem molt a conéixer, qui fora secretari d'organització del PSOE i totpoderós ministre de Foment, ha decidit airejar els guasaps que va intercanviar amb el president del govern.

ÁBALOS VA AUTORITZAR LA SEUA PUBLICACIÓ
Pedro Sánchez, capaç fins ara com cap altre, de fer de la necessitat – i en moltes ocasions també de la neciesa – virtut, ha quedat desconcertat en veure que missatges que va intercanviar amb el que va ser la seua mà dreta eixien a la llum. La primera reacció va ser la de llevar importància al seu contingut, ratllant-los d'intranscendents. A mesura que es publicaven altres missatges creixia la preocupació en La Moncloa, i l'intranscendent passe a veure's com a delicte. En això que Ábalos va declarar que havia sigut ell qui havia autoritzat la filtració dels missatges perquè el panorama s'enfosquira per al desgovern de Sánchez. I més borrascós que se li pot tornar segons vagen eixint uns altres més comprometedors. Ací deixe l'assumpte. De moment. Continuarem atents a la pantalla.

S'ACABARAN LES TELEFONADES IMPERTINENTS?
El ministeri de Consum anuncia que vol impedir que els usuaris continuem sent martiritzats amb telefonades a quina d'elles més impertinent. Ha introduït una esmena en la Llei de Serveis d'Atenció a la Clientela, obligant les empreses de telefonia a identificar les anomenades comercials, eixes que vosté, jo, i l'estel de l'alba, hem rebut a tota hora i totes ens han semblat intempestives i molestes. Unes telefonades que estan prohibides des de 2023, però que les empreses s'han passat pel folre, amb excuses com que es fan a antics clients o per culpa d'eixes maleïdes i enredadores cookies que en algun moment podem haver autoritzat.
M'agradaria pensar que sí, que s'acabaran les telefonades inoportunes, però no m'ho crec, i les encarregades de fer-les, perquè en el seu noranta per cent les efectuen dones, continuaran patint les impertinències dels qui reaccionen de mode irat. No és el meu cas. No els penge, simplement els dic –i el truc funciona – que és un telèfon d'empresa al qual està cridant i que no estic autoritzat a canviar de companyia.