Això de dimitir, com veiem, és esporàdic, encara que també s’hauria d’aplicar a la delegada del Govern a València, Pilar Bernabé, i a tants altres. És clar que hi ha qui s’escuda en l’ambigüitat per a esquivar la mentida, com és el cas de Patxi López, que diu haver cursat estudis d’enginyeria industrial. Si ho ha fet un dia, un mes o un any, està per veure, perquè la veritat és que no els va acabar.
L’obsessió per tindre un bon currículum ve del desig d’aparéixer com més intel·ligent i més format que altres espècimens semblants, no siga cosa que es descobrisca la vacuïtat personal de qui presumeix de titulitis.
Esta mania ja l’ha denunciat, a la seua manera, la vicepresidenta Yolanda Díaz, dient que li agradaria formar part d’un govern en què hi haguera una dona de la neteja o un obrer de la construcció. Deixant a banda la discriminació de sexes, la nostra política demostra no tindre suficients coneixements, ja que hi hagué un ministre, José Luis Corcuera, que va ser treballador manual en Altos Hornos i no va fer gens malament la seua faena.
L’afany per mostrar una motxilla plena de títols pot vorejar, si no caure directament, en el ridícul. Ahí està, si no, el cas del ministre Óscar Puente, presumint de tindre un màster de la Fundació Jaime Vera, quan esta no és més que una organització del PSOE per a donar cursos als seus afiliats. Per això, el màster esmentat és com si una esposa li donara un paper al seu marit dient que és un bon marit. Tot, per ser de la família.
