P. Sánchez, R. Torró i J. Peris - loclar

Un periodista i un enginyer de telecomunicacions coincideixen en defensar que els valencians hem de fer costat a tot paisà que aconseguisca alguna notorietat i ocupe una parcel·la de poder a Madrid. Postura carregada de bones intencions però que exigiria, com a poc, que el suport que generosament se'ls dona tinga la seua contrapartida i es demostre implicant-se en la defensa dels interessos valencians. Són ja molts els fiascos que ens hem portat per part de tots aquells que a penes es van instal·lar en la capital d'Espanya es van oblidar de la seua condició de valencians, per la qual cosa només té total sentit fer costat a qui de veritat s'implique de paraula, i sobretot d'obra, amb tot el que ens afecta. L'infrafinançament que continuem patint, per exemple.

Dos setmanes arrere el secretari general del PSOE i president del Govern, que continua sent Pedro Sánchez, va decidir amb l'omnímode i absolut poder que els seus li han donat, que Rebeca Torró Soler (Ontinyent 1981) ocupara la Secretaria d'Organització del Partit Socialista Obrer Espanyol. Obligant-la, al mateix temps, a deixar la Secretaria d'Estat d'Indústria, que ocupava des de desembre de 2023. Molt ha de ser el treball que li espera al carrer Ferraz a Rebeca Torró perquè s'haja de dedicar en exclusiva, labor en la qual es veurà acompanyada de tres adjunts. Cal deduir que molt enrevessada ha de ser la madeixa que li han deixat en espinosa herència els qui li van precedir en eixe despatx: l'imputat José Luis Ábalos i el també imputat i empresonat Santos Cerdán, dos personatges que juntament amb Koldo García i Pedro Sánchez, tots integrants i intrigants, van formar la banda del Peugeot, i als quals l'UCO té amb l'ànima en suspens en espera del pròxim lliurament d'un més dels seus demolidors informes.

Rebeca es va acomiadar a través de les xarxes amb un missatge en X, en el qual no s'estalvia elogiosos qualificatius per a la seua gestió. “Tanque una etapa @industriagob amb l'orgull d'haver servit al nostre país en un moment clau per al futur de la nostra indústria. Infinites gràcies al ministre @jordihereub i a un equip tècnic i humà excepcional, que es deixa la pell dia a dia. Junts, hem establit bases sòlides per a una indústria més forta, verd, innovadora i competitiva. I sé que el millor està per vindre”.

“El millor està per vindre”, pronosticava Rebeca Torró. I tant. Almenys, pel que fa a l'ús de qui ha sigut el seu cap de gabinet, Jaime Peris Pascual (Antella, 1974), perquè no ha hagut de rosegar el dur os d'una cessantia, a la qual siga veia abocat després de molt de temps de seguir a Rebeca amb fidelitat canina i ara no poder acompanyar-la fins al carrer Ferraz. Si per a alguna cosa serveix el poder és tindre signatura en el BOE, a més del Falcon, maquilladora, helicòpter per a anar als Quintos de Mora sense haver de desplaçar-se amb cotxe, i menys en un tren d'Óscar Puente, o estiuejar en La Mareta, minúcies totes elles que als periodistes i contertulians els agrada comentar. I en el Butlletí Oficial de l'Estat ja està publicat que per a Jaime Peris s'ha creat ex novo el Comissionat Especial per a la Reindustrialització, des del qual cal esperar faça realitat això de “una indústria més forta, verd, innovadora i competitiva”. Falta fa.

Tot i els meus dubtes i reticències veuré si això de fer costat als valencians amb algun poder a Madrid té sentit i, sobretot, si s'arriba a traduir en beneficis tangibles per a la nostra Comunitat. Tant de bo que sí. Si ens atenim a l'aconseguit per Compromís des dels seus escons en el Congrés dels Diputats, res de res. Resulta obligada, per tant, la referència a la insubstancialitat d'un Joan Baldoví, sense que hagen millorat el seu paupèrrim balanç els qui li han succeït, Àgueda Micó i Alberto Ibáñez, que han seguit la mateixa línia que el seu predecessor.

Rebeca Torró ja ha aconseguit, i ningú podrà discutir-li tan ressonant èxit, la creació de, almenys, un lloc de treball, segons va aprovar el Consell de Ministres del dimarts 15, festivitat de sant Bonaventura. La mateixa que s'ha vist agraciat Jaime Peris Pascual, que podrà aportar la seua experiència i èxits, si potser els va arribar a aconseguir en altres centres hospitalaris, que no en el nostre, com a director general d'Alta Tecnologia, Inversions i Infraestructures que va ser de la Conselleria de Sanitat, perquè no va dotar amb els mitjans necessaris al nou hospital d'Ontinyent, que encara hui només atén les consultes externes, perquè molt poques van ser les inversions en infraestructures sanitàries que, almenys en teoria, eren cosa de Peris, però en la pràctica no van arribar a la nostra ciutat.