Paper? Ja quasi ni en moneda - loclar

Coneixent al meu amic estic convençut que mentre puga – i li desitge una vida centenària que ell estic segur que tractarà d'aconseguir– mai deixarà de prendre's el seu temps i cada any tornarà a escriure, a mà i usant ploma estilogràfica carregada amb tinta verda, una felicitació que posarà en un sobre i amb el franqueig postal corresponent confiarà al servei de Correus perquè m'arribe a temps, com així ha sigut una vegada més. La seua ha sigut l'única rebuda enguany. En altres temps, que ja comencen a perdre's entre boires, s'enviaven i rebien targetes d'UNICEF o altres, com les que reproduïen quadres d'artistes que per una invalidesa es valien de la boca o els peus per a pintar els seus quadres. Les remetien amics, coneguts, empreses, bufets d'advocats. L'ús i costum del christmas ha anat perdent protagonisme a favor de felicitacions que t'arriba via whatsapp o correu electrònic, en paral·lel a la disminució progressiva del paper imprés com a difusor de notícies. Les edicions electròniques dels diaris, oferint el mateix format del qual encara s'imprimeix en paper, guanyen audiència a costa d'aquest. També el paper moneda cedeix pas a les targetes o terminals mòbils amb què s'abona fins al pagament d'un cigaló. Perquè això, el ”o tempora, o habites” de Marco Tulio Ciceró en la seua primera Catiliniaria, no deixa de ser l'exclamació que ve feta a propòsit del comentari amb el seu toc de nostàlgia: “Ai quins temps, quins costums!”

Els nostres lectors notaran, en la primera edició d'aquest el seu periòdic de l'any pròxim, el canvi de la qualitat del paper sobre el qual ha vingut imprimint-se en els últims anys. Raons de caràcter tècnic obliguen a qui ha sigut el nostre proveïdor tipogràfic des del primer número de LOCLAR, Mediterrani Procés Gràfic, a interrompre el seu servei. Si és el cas, un mal col·lateral de la DANA que tants estralls ha produït en vides, béns i serveis de més de setanta pobles de València. Danys que, sent pitjors les pèrdues de més de dos-cents veïns, no deixen de causar esbalaïment als estudiosos que, en molts casos han de fregar-se els ulls quan veuen que el còmput de milers de milions d'euros en pèrdues creix, a mesura que es coneixen valoracions que afloren segons va desapareixent el fang que es va ensenyorir amb tanta força d'habitatges, locals comercials i naus industrials.

La presència de la Família Reial al complet, diumenge passat en la zona zero de la DANA, ha ratificat la percepció que don Felipe i donya Leticia han volgut estar al costat dels qui pitjor ho estan passant per les riuades i les seues tràgiques conseqüències. Els Reis no tenen segons la Constitució Espanyola un paper executiu, però lluny de tancar-se en de La Zarzuela i protagonitzar només actes de mera representació, han decidit fer ús del valor que té la seua imatge a ulls del ciutadà. I igual que en els viatges, que ja sumen quatre, que ja han fet a València des del 29 d'octubre, el diumenge es van presentar a Catarroja. Una presència que ha sigut criticada per la seua alcaldessa Lorena Silvent, molesta per no haver sigut avisada. Però criticar –molt en la línia del seu partit sanchista - la presència dels Reis sembla respondre al propòsit de dirigents socialistes per equilibrar les valoracions ciutadanes entre la imatge d'un president que va fugir per a no escoltar les manifestacions de veïns que se sentien desatesos per les autoritats, i els afectuosos aplaudiments d'uns Reis en les seues visites a municipis afectats per la DANA.

Cada vegada que ho han vingut, els Monarques han pogut comprovar l'estima de milers de valencians que volien saludar-los i agrair-los la calor humana que ells han volgut i sabut transmetre en el que és sens dubte un canvi del rol de la direcció de l'Estat. Veient les mostres d'afecte que els dispensaven els veïns de Catarroja s'entén el miserable i mode de fer política i la gelosia de la seua alcaldessa, Lorena Silvent, que millor faria a aconseguir del secretari general del seu partit i president del Govern, que es deixara de fer promeses com les que fa per milers, però sent molt de desitjar que les complisca dins del termini i en la forma corresponent, perquè siguen efectives i no mera propaganda.

Sensiblement major és el percentatge de la Generalitat Valenciana en el lliurament efectiu i real d'ajudes als damnificats que el proporcionat pel Govern d'Espanya. Moltes d'eixes ajudes porten cuc incorporat. A veure. En quant es queden per la reposició del cotxe perdut, si en adquirir el nou caldrà pagar IVA i impost de circulació, tributs dels quals haurien de quedar exempts els perjudicats que van perdre els seus cotxes?

Mentre portaveus oficials del Govern d'Espanya tracten de penjar medalles als seus superiors, dient que cada dia es concedeixen més i més ajudes i subvencions, la percepció dels afectats és diametralment oposada, en comprovar diàriament el molt elevat nivell d'incompliment. Just el contrari del que ocorre amb les ajudes estatals, són les proporcionades pel president de Mercadona, Juan Roig, que molt a la contra dels que parlen mal, s'ha dedicat a entregar amb promptitud i eficàcia, ajudes tant a empleats com a veïns afectats, que, a més, no han hagut de patir el suplici burocràtic i enrevessat d'instàncies i papers que eternitzen i atabalen al destinatari.