La vesprada desapacible i ventosa del passat dimarts a penes va provocar desercions entre totes aquelles persones que vam ser convidades a l’acte celebrat a la Sala Gomis, en el qual s’anunciava la presència de huit ontinyentins en una convocatòria titulada: «Pensar la ciutat del futur: Ontinyent 2030». Convocatòria oberta al debat. Sobre models urbans actuals i estratègies de ciutat centrades en les persones… amb una ponència: Human mood city, posem les persones al centre. Tot això amb la voluntat, es deia en la convocatòria, «de generar un debat inspirador, que ajude a imaginar escenaris de futur i a identificar quines decisions –polítiques, socials, econòmiques i culturals– seran determinants per a continuar construint Ontinyent». «Debat inspirador», malgrat la voluntat manifestada en l’anunci, no n’hi va haver al final. Els temps dels huit ponents van sumar bastants minuts i, si bé cap no es va excedir en els seus torns de paraula —a més de la presentació a càrrec d’una comunicadora tan correcta com forana—, van allargar la reflexió múltiple i només va quedar temps perquè l’alcalde Jorge Rodríguez tancara l’acte.

A la web de LOCLAR es dona compte del més destacat de tot allò que allí es va poder escoltar. Significatiu i il·lustratiu que tots, nascuts a Ontinyent, continuaren vivint a la nostra ciutat. I els qui se n’havien anat per raons de treball o estudi han acabat tornant perquè ací, comentaren, disposen de tots els serveis, oportunitats de treball i una més que acceptable qualitat de vida. Un apunt al respecte. Si la població actual de la nostra ciutat ja és en un 15% procedent d’altres països i es debat sobre l’Ontinyent de 2030, moment en què haurà crescut significativament el percentatge de forasters, ¿no seria del tot convenient donar veu als arribats de fora i conéixer les raons per les quals han vingut, com ens veuen i de quina manera pensen integrar-se, participar i contribuir a fer realitat eixe futur compartit? En estos dies en què el govern de Sánchez ha tret dels calaixos, després de dos anys de tindre aparcat el projecte, la regulació de mig milió d’immigrants, la redacció de LOCLAR ha tractat de saber el nombre de persones que podran acollir-se a esta possibilitat a Ontinyent. I, pel que sembla, en seran més d’un centenar. Caldrà tindre en compte la societat plurinacional que ja comença a ser una realitat a la nostra ciutat, i més encara sent un fenomen que, si no varien les tendències actuals, s’acreixerà de manera notable el 2030.

De tot allò que es va anar dient en les intervencions, subratlle com a aspectes més destacats que es trobaren a faltar espais per a l’oci en general i, més concretament, el juvenil, que ha anat perdent llocs en els últims anys. Que la Glorieta haja quedat com un parc perdut. O que siga molt acusada la densitat del trànsit urbà per la nostra excessiva dependència de l’automòbil, malgrat ser la nostra una ciutat de 15 minuts, que per les seues dimensions permet desplaçar-se per tota ella i disposa de zones d’aparcament que ho faciliten. No van faltar referències a la necessitat de comptar amb mà d’obra qualificada, ja que molts llocs de treball del tèxtil i de diversos serveis no estan coberts. I, per la coincidència amb l’epígraf d’esta mateixa secció, la reivindicació que es va fer del carrer Major com a punt emblemàtic de la nostra ciutat em va semblar molt adequada i oportuna.

Per més que en la convocatòria s’anunciara que estava «oberta al debat», no hi va haver temps per a això. Huit intervencions —ull, sense que cap fora feixuga—, més les paraules de la presentadora i les de l’alcalde tancant l’acte, són moltes. Va ser una llàstima —no dic ocasió perduda perquè pot haver-n’hi d’altres més endavant amb una altra configuració i nombre d’intervinents— que, sent tan notable l’assistència d’empresaris i representants d’entitats socials, esportives i culturals, no fora possible fer aportacions que haurien sigut de gran enriquiment.

Jo mateix, si haguera tingut l’oportunitat de prendre la paraula, hauria preguntat si no ens seria més convenient als ontinyentins que, amb la finalitat de no sentir-nos frustrats ni perdre temps, diners i ànims, fora possible —ara, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, sembla que es poden aconseguir grans coses— consultar a l’Oficina Tècnica Municipal sobre la viabilitat d’una idea inicial, d’un projecte, reforma o proposta, perquè abans de sentir i patir la frustració d’obtindre la negativa que tants paisans diuen haver rebut i sofert, sabérem el què i el quan d’allò que es pot o no pretendre. No hi va haver ocasió, però segur que hi haurà noves cites, fins i tot abans que ens acostem a la campanya electoral de les municipals de l’any vinent. Alguns representants de l’oposició al govern municipal que sí que hi van ser presents van decidir pegar a fugir tan prompte com va acabar l’acte, renunciant als debats postdebat i fins i tot a la picaeta que hi va haver com a epíleg.