Però si li han robat fins i tot a l'Ontinyent... - loclar

Si ens decidírem escriure sobre la mentida, que és segons la RAE “expressió o manifestació contrària al que se sap, es pensa o se sent”, es podria recórrer a aquella cita que la cita i que ens diu: “Hi ha tres classes de mentides: mentides, les maleïdes mentides i les estadístiques”. Frase a la qual s'hauria d'afegir una quarta modalitat de falsedat, la que porta la signatura o la veu de Pedro Sánchez quan diu o fa el contrari del promés i tant ell com els seus neguen al·legant que no són falsedats sinó mers canvis d'opinió.

Sobre l'autoria de la frase s'ha assenyalat a l'escriptor Mark Twain. Uns altres la van atribuir a Benjamín Disraelí, primer ministre del Regne Unit. I no han faltat els qui li l'han adjudicada al polític britànic sir Charles Dilke. No anem perdre un paràgraf discutint sobre eixa paternitat. Siga encertat o no el seu contingut, estiguem d'acord o no amb el que es diu, convindrà tindre en compte l'opinió de qui estant llegint la notícia, que el nostre Ontinyent és la ciutat amb menor taxa de criminalitat de tota la província de València, solte un exabrupte maleint la seua desgràcia perquè l'estadística estava en contra seua.

I tant que ho estava. Com que el dia anterior, a la volta d'una escapada pasquera, s'havia trobat rebentada la porta d'entrada a sa casa, tota ella revolta, i sense rastre dels autors… ni de les quatre coses de valor que allí tenia guardades. Eixe és el però de l'estadística, que segons repeteix el tòpic pot adjudicar-te que tu t'hages menjat mig pollastre quan la realitat és que ha sigut el teu veí el que s'ho ha menjat sencer i tu t'has hagut de conformar amb un plat de fideus de sobre.

Ara, si estàs d'ànim, repassa percentatges i estadístiques i com en el cas de les llentilles, si les vols les menges i si no, les deixes. Perquè a tu t'han robat, però com ningú més de la teua escala ha patit un assalt, el percentatge de la criminalitat baixa. Això és el que ve a dir el Ministeri de l'Interior presidit pel qual fora jutge, bon jutge, Fernando Grande Marlasca, convertit en ministre, pèssim ministre, Marlaska amb ka.

La sensació d'inseguretat del paisanaje ontinyentí no creix o disminueix pel que es diga en els mitjans de comunicació, encara que puguen contribuir com a reflex de la societat, sinó per les evidències. Que han entrat en esta casa, aquella i la de més enllà en el nucli urbà. O que han sigut assaltats xalets d'Helios o El Pilar un mateix cap de setmana. El Ministeri d'Interior pot trobar la mitjana i felicitar-se per la disminució de delictes. Les autoritats locals participar també de la satisfacció ministerial que s'està guanyant la batalla a la delinqüència, adduint que la incorporació de mitjans humans i tècnics, com són els drons, han sigut decisius en la prevenció del delicte i el que per segon any consecutiu siga Ontinyent la ciutat amb menor taxa de criminalitat de tota la província, 30 delictes per cada mil habitants, per davant de ciutats com Paterna i Puçol que tenen els menors registres de delictes.

El problema de tota estadística és que pot ser molt seriosa i estar realitzada amb aportació de dades cert i d'allò més fefaents, però si en eixes t'assabentes que l'Ontinyent 1931 C.F. s'ha vist obligat a presentar denúncia per l'assalt patit en els seus locals del Clariano et cauen els pals de l'estadística. Bé per ser uns pals amb escassa capacitat de sustentació o perquè els xoriços del Clariano són uns estúpids com no n'hi ha, veritables ignorants de com de justeta està la caixa del club. Quin idiota cal ser per a anar a robar-li a l'Ontinyent. Però, si per no tindre, no tenim encara ni tan sols els punts suficients per a mantindre la categoria.