L'últim paràgraf amb el qual posava fi al Carrer Major de la setmana passada, dedicat a felicitar molt sincerament a tots quants han fet possible l'anhelada declaració de les nostres Festes, era una crítica directa a la pretensió del PSPV-PSOE d'Ontinyent d'arrogar-se la paternitat o maternitat del reconeixement, la qual cosa em va semblar tan patètic com ridícul. Em va faltar afegir estúpid, que ho faig ara.
Una lectora, crítica de tot quant es publica dins i fora de la nostra ciutat, incloses aquestes línies, no va deixar passar l'ocasió i em va enviar un missatge que, en llaures a la llibertat d'expressió, no tinc cap inconvenient a reproduir: “Bon dia. Tu tens atravesada a Rebeca. El seu cap es el ministre de turisme i jo no puc deixar de veure la mà de Rebeca en lo de les festes internacionals. Sense ella casi segur de ara no estaria Ontinyent celebrant el nomenament de les seues festes internacionals. Podries alguna vegada reconèixer el que fa per el seu poble i per els valencians”.
La meua ràpida resposta va ser esta: “Fer com fan no és pecat”. I en la seua rèplica em deia: Qué ha fet ella? Permaneixer Fidel al seu partit i no voler aventurar-se en la marxa i creació d'un nou partit? Ara es censura la fidelitat? Recorda que qui va marxar va ser Jorge. Ella està en el mateix lloc”. Y añadía en otro whattsap, recibido a los pocos minutos. “Sense Rebeca no hagués sigut anomenades les festes d'interès internacional. Tots ho saben i ho callen. Per a ella era una prioritat i ocasió que ha sabut aprofitar degut al seu bon fer, intel·ligència i estima per el seu poble”.
DEFENESTRACIÓ DE JORGE. A hores d'ara, pocs seran els ontinyentins que no coneguen les vicissituds i maquinacions que des de l'ara caigut en desgràcia, José Luis Ábalos, i acabant per Ximo Puig, van propiciar la detenció peliculera de Jorge Rodríguez junt a diversos membres del seu equip; les seues nits en un pudent calabós; el seu processament i calvari judicial i, finalment, la seua absolució. Enmig d'eixa trifulca jurídic-política, la negativa de Ximo Puig al fet que Jorge fóra candidat –que ho podia ser segons els estatuts del Partit Socialista, que només el prohibia als qui estaven en vespres d'asseure's en la banqueta -- se li va vetar per activa i passiva. Si això no és tirar-ho a espentes dis-me, volguda i crítica lectora, quina més li feia falta per a donar-se el piro. Jorge es va anar. Va crear un partit, Ens Uneix, i els resultats aconseguits van ser, i continuen sent, d'allò més favorables per als interessos d'Ontinyent i comarca.
La negociació socialista, per a aconseguir la presidència de la Diputació de València l'any passat, va ser totalment "torpe" a quant havia esdevingut amb la “defenestració” de Jorge. Alguna cosa així com li ha fet el canalla de l'usurpador Nicolás Maduro al veritable guanyador de les eleccions veneçolanes, Edmundo González Urrutia. Ningú que no siga un perfecte podemita, justifica l'ocorregut en aquell turmentat país, amb un Rodríguez Zapatero fent la mar de bé el seu paper de mamporrero esplèndidament remunerat.
EL PAPER DE REBECA. El meu contumaç crítica, rebequista confessa, com fàcilment es dedueix per les seues afectuoses paraules cap a ella, no dubta a adjudicar-li un paper determinant en la declaració de Festes d'Interés Turístic Internacional. Només faltaria això, que sent Secretària d'Estat d'Indústria, pertanyent al mateix Ministeri del qual depenen Turisme, no s'haguera interessat per agilitzar un tràmit que portava deu anys pendent amb documentació, proves, protocols, instàncies i altra paperassa esperant una declaració més que merescuda i àmpliament justificada. Perquè això, només faltaria que no s'haguera implicat.
Si es vol adjudicar-li un paper determinant, per què no va convocar ella mateixa des de la seua Secretaria d'Estat, o des del PSPV-PSOE, a tots els mitjans de comunicació, no sols a tots els locals, (que ja són uns quants i tots per igual mereixedors d'un respecte que no s'ha tingut amb ells), sinó també als provincials i autonòmics, com À Punt, Levante, Las Provincias, València-Plaza, La 8 Mediterráneo a més de les emissores de ràdio, televisió i agències, per a donar-los compte a tots de tan fausta notícia, mereixedora de ser divulgada i compartida per tots els valencians? No ho va fer per modèstia i es va conformar amb bufar-li-ho a un mig local?
Ben podia i devia haver donat compte, abans que a ningú i deixant a un costat les seues fòbies personals, a l'alcalde de la seua ciutat, Jorge Rodríguez, donat que va iniciar l'Ajuntament que ell presideix, i del qual ella va formar part, qui va iniciar els tràmits per a aconseguir la condició de Festes d'Interés Turístic Internacional. També a la Junta de la Societat de Festers, que ha participat en una sol·licitud secundada per totes les entitats socials, culturals i musicals de la nostra ciutat, a més de festers i ciutadans de tota condició.
Pretendre adjudicar al seu partit els mèrits de la internacionalitat de les nostres Festes, com tractava de fer la nota dels socialistes d'Ontinyent, ha sigut una barbaritat tan cantarina que va acabar en fragorosa. I des del punt de vista del màrqueting polític, que tant i tan bé domina el seu estimat líder, Pedro I el Sanchéz, una grotesca usurpació d'un èxit que molts altres havien treballat per a aconseguir-lo.
