Rebeca, Jorge i Natalia - loclar

Tertúlia sabatina en el Círculo. El nom de Rebeca Torró acapara els comentaris, tant com l'havien fet les portades dels diaris d'eixe dia, en el qual Pedro Sánchez anava a anunciar en el Comité Federal del seu partit els canvis que havia decidit per a suplir a Santos Cerdán, que de secretari d'Organització s'havia convertit en empestat després de ser repudiat com si d'un leprós es tractara. Les expectatives alçades des del moment en què es va filtrar el nom de la triada es veurien ratificades en els destacats titulars de premsa. En la conversa es creuen valoracions, més contraposades que coincidents, sobre la importància del càrrec decidit ex electu imperatoris. És a dir, per la sobirana decisió del cèsar Sánchez.

El rebequisme d'una paisana es posa de manifest en un whatsapp que m'havia enviat pel matí, en el qual qualificava el nomenament de Rebeca Torró “com el més important mai aconseguit per un ontinyentí”. Ontinyentina en aquest cas. Discrepe. Més important era el seu anterior càrrec, la Secretaria d'Estat d'Indústria, que s'ha vist obligada a abandonar per acceptar ficar-se en el vesper del carrer Ferraz. Dada reveladora de l'embolic en el qual està el PSOE és que un dels tres adjunts que Pedro Sánchez li col·loca a Rebeca Torró és Paco Salazar, denunciat per diverses companyes per assetjament sexual, abús de poder i comportaments inadequats. Així es reflecteix en un digital, eldiario.es, la línia editorial del qual no admet titubejos. És d'esquerres i fins i tot més escorat cap a eixe costat. Ja és mala sort que, a les poques hores de llançar Sánchez una proclama feminista, un molt directe col·laborador seu des de fa més d'una dècada, siga denunciat per assetjador. Tant que el tal Salazar no sols no serà adjunt, sinó que se li força a dimitir de les seues responsabilitats en La Moncloa. Una altra prova afegida que el capità Sánchez ha de triar a eixos col·laboradors amb l'ull tapat per un pegat, en cas contrari no s'entén que n'hi haja pifiat per triplicat amb Ábalos, Cerdán i ara Salazar.

Seguim en la tertúlia i creuem opinions sobre què es pot esperar de Rebeca Torró que siga beneficiós per a la ciutat que li va veure nàixer. Em va vindre a la memòria una frase d'Antonio J. Lacueva que amb la millor de les intencions va escriure a mitjan setanta en l'edició d'Ontinyent del periòdic Ciutat, que la nostra ciutat necessitava un padrí. Va haver-hi els qui li van criticar perquè la imatge del protagonista de la novel·la de Mario Puzo no era la millor ni la més recomanable. A Lacueva li va moure el seu desig, que tenia més que demostrat de paraula i obra, d'aconseguir el millor per a Ontinyent. Pot ser Rebeca Torró eixa padrina- aconseguidora que des de la seua nova responsabilitat es preocupe per atendre les urgències i necessitats de la ciutat en què va nàixer? No veig possible què podrà aconseguir per a Ontinyent des de la seua nova responsabilitat com a secretària d'Organització. Sobretot, perquè si des de la Generalitat el seu major assoliment per a Ontinyent va ser portar màscares xines contra la indústria local, boicotejar el clúster téxtil sanitari, menysprear i vetar a l'alcalde d'Ontinyent en quantes instàncies va poder i posar traves a la CV 60 i al nou hospital, entre altres coses, què podem esperar ara des d'un càrrec orgànic, sense signatura en el BOE?

Si en els vint mesos en què Rebeca Torró ha sigut secretària d'Estat d'Indústria (va ser nomenada 6 de desembre de 2023) no han tingut reflex en inversions, ajudes, subvencions que hagen beneficiat a la seua ciutat –sent tantes les necessitats de les nostres empreses, que sí que estaven dins de la seua competència i pressupostos– menys cal esperar que ara, que ocupa un lloc orgànic d'un partit, el Socialista/Sanchista, que continua estant en el poder a costa de fer cedir a totes les exigències de Junts.

Les prioritats de Sánchez són les mantindre's en el poder, coste el que coste eixa continuïtat. Tota la resta li esvara. Difícilment podrà Rebeca tirar una mà als seus paisans com a padrina, aconseguidora o avaladora.

La meua sospita la llig confirmada en el comentari que escriu Javier Alfonso, director del digital València Plaza: “I em pregunte què podem esperar els valencians del nomenament de la nostra paisana d'Ontinyent. La resposta fàcil que m'ix és que res, com sempre que un valencià ha tocat poder en la capital d'Espanya. Eixa és la paradoxa del poder valencià. Necessitem que Torró no exercisca la valenciania a l'ús a Madrid, sinó que es comporte com una basca o una gallega, no dic ja una catalana; que seguisca l'exemple de Cristina Garmendia, de José Blanco, d'Ernest Urtasun, i no el de Diana Morant. El prototípic polític valencià a Madrid, siga del partit que siga, és aquell que dissimula com ningú els seus orígens, que se'n va ple de promeses d'un món millor per a la seua terra, però que en passar el pantà d'Alarcón pateix una amnèsia de la qual només es lliura la seua lleialtat, a prova de bombes, al partit”.

El temps, però sobretot el BOE, seran reflex del poder real de Rebeca Torró i la seua vocació, que ha de suposar-se la té, de reivindicar-se davant els seus paisans.