No sé si atribuir-ho a cansament, peresa o avorriment escriure de política, però cada vegada em costa més fer-ho, sense obligació laboral pel mig. Serà perquè molts, massa, dels qui ara són protagonistes en esta Espanya d'espavilats, uns em semblen veritables necis, altres ignars, molts d'ells superbs, altres punts farsants, sense que falten aprofitats, lladres, puters i alguns, per a major procacitat i desvergonyiment, fent gala de doctorats cum fraude i títols universitaris? Són molts els anys en què he sigut cronista polític. Amb la fortuna, afegida, d'haver sigut testimoni privilegiat d'una etapa tan interessant i crucial per a la vida dels espanyols com ho va ser la Transició, que ara tracten de demonitzar els qui, molts d'ells fills de papà criats a la teta que començava a ser nutrícia, es van veure afavorits pel generós enteniment, superador dels odis cainites, dels qui van renunciar a continuar mirant cap arrere, per a no tornar a veure amb desolació aquella Espanya que es va obstinar a matar-se "A sangre y fuego”,, títol d'una de les obres del tan tardanament descobert periodista Manuel Chaves Nogales.
José Manuel Gironés Guillem, paisà i amic, ha sigut un d'eixos periodistes que encara va patir, en el curt període que va dirigir el diari Levante, el boicot dels qui creien tindre “tot lligat i ben lligat”. Al seu brillant i exitosa trajectòria professional com a cronista, director i professor, ha d'afegir-se-li la de president d'Unesco-València, des de la qual va ser promotor d'iniciatives, com a exposicions i mostres conegudes com Multakas, així com organitzador, juntament amb la seua esposa Rosalina, d'uns inoblidables i irrepetibles viatges. Per tot això, ret homenatge d'admiració i gratitud per la seua generosa amistat que Déu converse.
