Un comentari maliciós, més que això, amb molt mala bava, i ja voran per què el qualifique així, escoltat a principis de la passada setmana, deia que el bar d’Ontinyent —situat al Llombo— en el qual Gabriel Rufián va celebrar un esmorzar divendres 6 d’este mateix mes amb un xicotet, molt xicotet, grup de seguidors de la nostra ciutat i algun que altre foraster, havia tancat les portes per a procedir a la seua desinfecció i desinsectació. No és cert. Després de passar per allí Rufián aquell mateix dia hi hagué, a La Tardor, almenys una altra celebració familiar i, tot seguit, el traspàs del local a una altra empresa va obligar a tancar-lo amb la finalitat que quedara a punt per a reiniciar l’activitat, cosa que farà pròximament i amb un altre nom, que els avance: “L’Ambotit”, convertit en gastrobar, que deu ser una d’eixes modernes que trobe definida en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua com a “bar o restaurant que ofereix tapes i racions d’alta cuina”. Benvingut siga “L’Ambotit” i qui hem sigut clients de “La Tardor” decidirem si ens convé al paladar i a la butxaca freqüentar-lo en esta nova etapa.

Rufián va vindre a Ontinyent fent-se acompanyar, com a gos guia, per qui va ser regidor de Compromís, Vicent Xavier Vila, la sobtada eixida del qual d’eixa coalició donaria per a un extens informe periodístic. No va fer míting ací el portaveu d’ERC com sí que ho va fer a Onil, on deu tindre més partidaris que a la capital de la Vall d’Albaida. Esta setmana Gabriel Rufián ha tornat a promocionar-se com a líder aglutinador de tot allò que es mou a l’esquerra del Partit Socialista. A la vista del fracàs de Podem, que no ha aconseguit ni un escó a les Corts d’Aragó, i de Sumar, que només n’ha obtingut un, la seua proposta hauria d’haver suscitat un major entusiasme. Doncs ni tan sols així. Començant pel seu propi partit, que li ha dit ben clar que el programa d’ERC és de i per a Catalunya; seguit del menyspreu amb què Bildu ha acollit la seua iniciativa; el no de Compromís per ser competència directa, i acabant, de moment, en les reticències de qui encara tracta de manar a Sumar, que és el mateix que fan els qui foren Podem i s’han quedat en “Pudíem”. Les ínfules de Rufián de ser el nou Yolando de la política espanyola no han trobat l’eco que creia que li dispensarien per la seua cara bonica.

I això que Rufián és dels polítics que desperten simpaties entre els periodistes parlamentaris davant dels quals sol aturar-se quan li posen una gravadora o un micròfon davant, a diferència del que fa Pedro Sánchez i la majoria dels seus ministres, que deixen els col·legues sense possibilitat d’acabar la pregunta que tractaven de fer-los perquè passen de llarg. Rufián, no. Rufián atén, i devia ser una excepció el que va fer a la nostra ciutat perquè només va tindre temps d’atendre la nostra competència, que això sí que ho va agrair amb generositat tipogràfica. El CIS de Pedro Sánchez, dirigit per José Félix Tezanos, va preguntar per Rufián el passat mes de gener. Del total de 432 valencians preguntats, el 8,6% el va mencionar com el seu favorit per a ser president del govern, mentre que qui encara continua sent president arribava al 19,9%. Malgrat el seu indubtable tiró mediàtic i estar encasellat en la classificació de “ni una mala paraula ni una bona acció”, el propòsit aglutinador de Juan Gabriel Rufián Romero (Santa Coloma de Gramenet, 1982) s’ha trobat amb un “no” entre els qui podrien ser socis o còmplices d’un projecte que, d’entrada, té prou de xocant.

Que siga el membre d’un partit català, republicà, d’esquerres i independentista qui s’oferisca com a taula de salvació de l’extrema esquerra a Espanya no deixa de ser un sarcasme. Però no ha sigut el primer a tractar de vendre des de Catalunya la seua particular burra —animal, per cert, totèmic per als independentistes— perquè li la compràrem a la resta d’Espanya. Cal recordar que, en la dècada dels huitanta del segle passat, just quan va nàixer Rufián, es va presentar l’anomenada “Operació Roca”, que va voler ser el mateix que ara patrocina este fill d’immigrants andalusos, però des del centredreta. No va aconseguir ni un sol diputat, malgrat que el Partit Reformista Democràtic sobre el qual es basava l’“operació” estava ben finançat i comptava, a més, amb figures destacades com Antonio Garrigues Walker i Florentino Pérez. Rufián té previst tornar per Ontinyent abans de l’estiu. Ja vorem si per a aleshores, no havent aconseguit més adeptes per al seu moviment nacional, desistix i deixa Vicent Xavier Vila sense escala, penjat de la brotxa.