Escoltes les declaracions de dirigents governamentals —i abans que estos hagueren parlat, les efectuades per Oriol Junqueras— sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, que, segons diuen, és el millor per a tots i cadascun dels governs regionals. I que la Comunitat Valenciana figurarà entre les més beneficiades perquè rebrem milers de milions d’euros com si es tractara del manà bíblic. Si lliges o escoltes els mitjans de comunicació sanchistes, les lloances se succeeixen i eixa proposta és la millor que ens podien fer. Ara bé, el president socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, no és del mateix parer. No accepta el tràgala de Sánchez davant les exigències d’un dirigent com Junqueras i de l’independentisme català, que ha aconseguit per a Catalunya 4.700 milions d’euros per l’aplicació de no sé quin principi que anomenen «d’ordinalitat». Este és un terme molt repetit i dels més citats estos dies, però que no deixa de semblar-me sospitós, atés que no apareix definit en el docte diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua, que fa tants esforços per incorporar i avalar aquelles paraules que l’ús comú fa seues amb la facilitat de propagació que proporcionen les xarxes socials.
Demane la complicitat de la intel·ligència artificial i em regala esta definició: «L’ordinalitat significa que si una comunitat és la que més aporta al sistema comú de recaptació, també ha d’ocupar la mateixa posició pel que fa als recursos que ha de rebre». És a dir, que no sols és tot el contrari de la solidaritat —que hauria de ser el sant i senya del socialisme—, sinó que, a més, en este cas no respon a la realitat, perquè no és l’autonomia catalana la que més aporta a la caixa comuna de tots els espanyols, mentre que els valencians sí que som els pitjor finançats.
