Si les autoritats eclesiàstiques hagueren intuït quina seria la capacitat de convocatòria, haurien triat un altre local, molt més ampli, per a acollir tots els qui volien assistir a l’acte que posava fi a la fase diocesana del procés de beatificació i canonització de la serventa de Déu Maria Carmen Crespo Roig. Nascuda a Beniarrés l’any 1912, i abans dels seus trenta anys, va aconseguir entrar a formar part de la comunitat carmelita que gairebé quatre-cents anys abans havia fundat el Monestir de la Puríssima Sang de Crist a Ontinyent.
Dissabte 13 de desembre, festivitat de santa Llúcia, el saló d’actes de la Vicaría d’Evangelització de la capital valenciana va quedar molt petit per a tanta concurrència. Familiars de sor Maria Carmen; paisans del seu Beniarrés natal amb l’alcalde al capdavant; ontinyentins amb ànima carmelitana; i devots dels molts que ja té la futura santa van voler ser testimonis d’un moment tan important.
L’arquebisbe de València va signar la documentació en què es recullen els testimonis de qui va conèixer aquesta monja i va donar fe de la seua abnegació, servei, obediència, entrega, devoció, oració i sacrifici, virtuts que adornen una vida de santedat. Abans, el rector de Santa Maria d’Ontinyent, Antonio Ferrando, va glosar els aspectes més rellevants de la biografia d’aquesta dona que va triar l’Orde Carmelita per a entregar-se a Déu. I, en la clausura del convent ontinyentí, van transcórrer els seixanta-cinc anys d’una vida que va suscitar tant respecte com admiració entre qui la va conèixer, per la força que, gràcies a la seua fe, va fer possible que mai no es rendira cada vegada que la malaltia l’assetjava amb cruel reiteració. La seua frase, jaculatòria repetida milers de vegades per ella i reiterada per qui llegeix el text que relata la seua història, és: «Jesús meu: Veure’t sempre i en tot. I que et puguis valer de qui Tu vulgues».
A la vista dels assistents a l’acte hi havia les sis carpetes que contenien les declaracions i testimonis que un tribunal ha recollit per a desbrossar el camí a seguir en un procés de beatificació. Carpetes lacrades amb el segell arquebispal, acompanyades de la carta que signa monsenyor Benavent, que ja han estat enviades al Dicasteri de les Causes dels Sants perquè seguisca, i esperem que avance sense demora, l’escrupolós procés de confirmació i ratificació que totes les virtuts atribuïdes i reconegudes a sor Maria Carmen mereixen plasmar-se en la seua declaració de beatificació i santedat.
Per la qual preguen no sols aquells que la van conèixer a través de les reixes de la estricta clausura carmelitana, sinó també molts devots, com els que des de la Comunitat Valenciana, Espanya i nacions d’Hispanoamèrica, demanen la seua intercessió per obtenir gràcies i favors, tant per a si mateixos com per a familiars i coneguts. Uns i altres esperem el miracle que faça possible la seua santificació. Amén.
