Volen eleccions? Votem tots - loclar

Recordem la frase de “hi ha mentides, les maleïdes mentides i les estadístiques”, que va acabar per atribuir-se a l'escriptor Mark Twain encara que hui altres possibles paternitats que ja no fa al cas esbrinar a hores d'ara del segle. Reconvertim-la en esta altra més al fil del que estem veient i vivint: “Hi ha sondejos electorals, interessats sondejos i els que fa el CIS de Tezanos”. I que cadascú es quede amb aquell estudi demoscòpic que li semble més fiable per a les seues apetències electorals. Els tres diaris de la cadena Premsa Ibèrica que s'editen a la Comunitat Valenciana: Levante, Información i Mediterráneo, han donat a conéixer els passats dies i en successives edicions, uns sondejos elaborats per l'empresa Lápiz Estratégico Consulting. D'acord amb els resultats oferits, l'esquerra botànica actualment en l'oposició estaria en condicions de tornar al poder que va perdre ara fa dos anys. Segons els analistes d'esta empresa, els danys produïts per la dana propiciarien eixe canvi si ara se celebraren les eleccions autonòmiques, tal com es van encarregar de posar de manifest en els seus titulars.

Els resultats de l'enquesta han provocat un efecte efervescent en els grups –PSPV-PSOE i Compromís – que els ha portat a reclamar la urgència i necessitat d'un avançament electoral. Utilitzen com a argument afegit a la seua exigència, les mobilitzacions de protesta ciutadana que s'han fet des del 29 d'octubre contra la Generalitat i posant especial contundència a insultar a Carlos Mazón i demanar la seua dimissió. Que han sigut nombroses les manifestacions, ningú ho posa en qüestió. Una altra cosa és la quantitat –res a objectar a la qualitat – del nombre de participants, perquè hem vist notables divergències segons fora la font informant, ja que uns comptabilitzaven trenta mil manifestants i altres els reduïen a menys de la meitat. Però no m'entretindré a comentar estes divergències que, d'altra banda, s'han donat des dels temps de la Transició, on vam tindre ocasió Salvador Barber des de Las Provincias, i jo mateix com a cronista polític del diari Levante, de fer recomptes que, en general, solien quedar-se –els nostres, que compartíem i intercanviàvem amistosament-- en una tercera part dels quals deia el partit o sindicat convocant. En el cas de les demostracions anti-Mazón, exactament igual. O cosa que és el mateix, que el nihil novum sub sole manté la seua vigència. El que ha permés a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, agranar a favor de l'esquerra en unflar en gran manera les xifres que amb rigor la transmetia l'operatiu de la Policia Nacional.

Molt em reservaré de caure en l'error de buscar-li els peus al gat d'una enquesta electoral. Que cadascú llija els sondejos segons el color del cristall de les seues lents i preferències, però si a l'esquerra li ha entrat de sobte unes irrefrenables ànsies per votar, que siga coherent i reclame també les urnes per a decidir quin nou govern volem els espanyols. Si fem cas a totes les enquestes que s'han publicat en els cinc primers mesos de l'any, totes excepte les del CIS que maneja el socialista José Félix Tezanos, atorguen al bloc de la dreta –Partit Popular i Vox – suficients escons com per a desbancar a Pedro Sánchez de la presidència del Govern. I no serà perquè Alberto Núñez Feijóo no ha sigut insistent a reclamar la imperiosa urgència i necessitat d'un avançament electoral davant la creixent pudor dels casos de corrupció que volten al Partit Socialista i al president del Govern. Si l'esquerra valenciana utilitza l'argument de les enquestes, reclamant que Carlos Mazón dissolga les Corts Valencianes i convoque eleccions, idèntic raonament és el de la dreta perquè es vote en tota Espanya. A això se'n diu coherència, que no pot dir-se que siga virtut, ús o costum que vegem portar a la pràctica per la classe política amb l'assiduïtat que seria convenient. I en bona part, a més, d'allò més necessària per al propi govern de Sánchez, per a tractar de recuperar alguna cosa de la credibilitat que ha anat perdent a cabassos per tants casos no sols de corrupció, sinó per la polarització que amb els seus modes i maneres ha provocada en la societat espanyola, que no es mereix l'espectacle que se li ofereix en les sessions de control al govern. I amb l'afegit de l'emblanquiment que el Tribunal Constitucional anuncia per a validar l'amnistia amb què Sánchez va comprar els vots de Puigdemont.