La picardia política espanyola, en si mateix abundant i carregada d'història des de fa segles, s'hauria enriquit de mode notable si els qui van decidir convertir els bitllets d'euro en folis, encisams, sols i xistorres hagueren tingut més imaginació. Tractar de dissimular els seus innombrables mamandurries, suborns, i corrupcions de tota classe i quantia, darrere d'eixos falsos sinònims, és mostra de la seua pobresa de vocabulari. I ja el súmmum va ser recórrer a un embotit navarrés “semblant al xoriço, però més prim” segons acadèmica definició, per a definir els bitllets majors de l'euro, els de 500, que amb anterioritat al duo Ábalos-Koldo molts ciutadans ja havien canviat de nom com “Bin Laden”, el criminal assassí i líder d'Al Qaeda que existir es deia que existia però que ningú havia vist des que ordenaren els brutals atemptats contra les Torres Bessones de Nova York. Els qui sí que ho van veure van ser els espies de la CIA que ho van localitzar i un comando el va liquidar en el refugi pakistanés en què creia estar fora de perill.
José Luis Ábalos i Koldo García tampoc van tirar mà del ric vocabulari espanyol per a tractar de definir a les dones que van ser objecte dels seus capritxos, fraudulentes contractacions en empreses públiques, assistentes de viatges i vols, convidades a taboles en les quals va haver-hi intercanvi de tota classe de pólvores. El més original va ser dir d'alguna d'elles que era neboda del ministre. I això que poques paraules tenen en la molt rica llengua castellana tants sinònims com pelandusca, coima o colipoterra.
Aquest és un comentari que voreja l'actualitat evitant ficar-se de ple en ella, pel perill que suposa referir-se a qualsevol capítol de la Gran Enciclopèdia de la Corrupció a Espanya i que puga quedar desfasat amb un nou informe de l'UCO o una altra decisió judicial que afecte a alguns d'eixos personatges que veiem a tota hora en les pantalles de televisió. Però, si el que ja se sap de la presumpta delinqüència ministerial d'Ábalos i Koldo és molt, hi ha col·legues que et llisquen que això d'aquesta parella seran jocs florals amb el que puga acabar sabent-se del mateix president del Govern, així com de les aventures, negocis i assessoraments del Carib de Rodríguez Zapatero, al qual aquest setmana se li esperava en unes jornades sobre la Memòria Democràtica organitzades per la Vicepresidència Primera de la Diputació, i va donar l'espantada. ZP no ha hagut de digerir el “no” que Jorge Rodríguez, l'alcalde d'Ontinyent i líder de la Unió Municipalista-- no el poderós germà de Delcy Rodríguez-- va respondre a les embafadores floretes amb els quals va tractar d'aconseguir que tornara a la cleda socialista.
