Portem un parell de setmanes en què no hi ha dia que les andances, negocis, socis, amistats perilloses i fins i tot les filles de l’expresident del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, no apareguen als mitjans de comunicació. I sempre per raons sospitoses. Estranyes connivències i fins i tot trobades i conciliàbuls, com el revelat pel periodista d’El Debate, Alejandro Entrambasaguas: la reunió que va mantindre, amb atrezzo mafiós inclòs, en un punt sense cobertura de la serra madrilenya amb un directiu de la companyia aèria Plus Ultra, Julio Martínez, setanta-dos hores abans que aquest fóra detingut, en el marc d’investigacions sobre mossegades, chanchullos i comissions com les que es van poder pagar i cobrar per la concessió d’una més que generosa subvenció a la veneçolana Plus Ultra, beneficiada amb 53 milions d’euros, pagats pel Fons de Suport a la Solvència d’Empreses Estratègiques (FASEE), un altre xiringuito gestionat per la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), presidida en aquell moment per un altre investigat, Vicente Fernández.

Aquell Rodríguez Zapatero, que es feia passar, per al nostre engany, per un beneit solemne, encara sent inquilí de la Moncloa va fer seua la frase de Gómez de la Serna sobre quina seria la seua millor ocupació en deixar la presidència del Govern: «Supervisor de núvols estirat en una hamaca i mirant el cel». El que pretenia era que continuàrem considerant-lo un Bambi mentre tenia sembrats i adobats terrenys a la Xina i a Veneçuela on fer els seus multimilionaris negocis.

A més dels seus molts tripijocs, en els quals ja va introduir les seues filles, aquelles gòtiques que va portar a una reunió amb Barack Obama a la Casa Blanca, ZP ha sigut correu del tsar Sánchez per a negociar amb Puigdemont a Waterloo. I també es va oferir —o va ser requerit per a això— com a mediador perquè Jorge Rodríguez, alcalde d’Ontinyent i líder d’Ens Uneix, tornara al redil socialista. En una reunió en un hotel de València situat al passeig de l’Albereda, que no va tindre res de clandestina, es va veure el Zapatero afalagador, però no va aconseguir amb les seues benes paraules convéncer el nostre alcalde.

A què respon, doncs, el titular d’aquesta columna? Ho desvele. Pocs dies després d’aquella reunió de l’expresident del Govern —en la qual també van estar presents Natalia Enguix i l’alcalde de Xàtiva—, Jorge Rodríguez Gramage va rebre de matinada un missatge enviat per ZP i que aquest va esborrar tot seguit. Dos dies després hi va haver un altre missatge igualment esborrat. Estrany, no? Què va poder passar? Si es tenen en compte les amistats perilloses i, sobretot, el canallesc suport de ZP a la dictadura veneçolana de l’usurpador Maduro, el dels missatges esborrats comença a tindre sentit. El destinatari d’aquells missatges devia ser un altre Jorge Rodríguez, Jorge Jesús Rodríguez Gómez, president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, un més dels sinistres personatges que continuen apuntalant el sagnant dictador Nicolás Maduro, a qui no li ha faltat en cap moment el suport incondicional i les complicitats lucratives de ZP.