Agents de la Policia Nacional, baix la direcció del Jutjat d'Instrucció número 10 de Madrid, han desmantellat un “xiringuito" financer que operava a Madrid i que ha estafat a ciutadans de tota Espanya. Fins al moment s'ha realitzat un registre en una oficina situada a la ciutat de Madrid, en la qual treballaven onze persones i s'ha detingut i identificat a la majoria dels captadors i brókers de l'organització. Els investigats es feien passar per una empresa de serveis d'inversió autoritzada en un país de la Unió Europea, de manera que podien sortejar la cautela que tot inversor ha de realitzar abans d'invertir en productes financers. Abans de realitzar qualsevol inversió, és aconsellable consultar els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors tant sobre entitats advertides com registrades. Els contactes amb els clients s'iniciaven a través del mètode de la “telefonada freda” Com en anteriors “xiringuitos”, els investigats es feien passar per brókers amb resultats incontestables a l'hora de realitzar inversions. Malgrat que molts d'ells solen mancar de coneixements en matèria econòmica, suplixen aquesta insuficiència amb guions en els quals articulen extensos supòsits de preguntes i respostes en les quals solucionen qualsevol objecció que un client puga presentar, des del mètode d'inversió fins a la manera d'aconseguir diners per a invertir. Així aconsegueixen orientar la conversa al seu propòsit defraudador. El ‘xiringuito’ oferia inversions principalment en el mercat de divises (Fórex) baix la promesa d'altes rendibilitats, acompanyada d'una garantia de cobertura davant possibles pèrdues. Els contactes amb els clients s'iniciaven a través del mètode de la “telefonada freda”, és a dir, telefonades inesperades, en les quals usen noms falsos o parcialment correctes, en les quals oferien els seus serveis, i continuaven, per als més reticents, amb reunions convocades a Madrid amb els estafats. Tota la posada en escena tenia un objectiu: la captació de clients perquè transfereixen els seus diners a un dels comptes de l'organització. I aquesta captació s'aconseguia amb la confiança generada en el client, que li animava a acceptar la proposta de l'empresa, a la qual cedien la gestió de les inversions. Per a explicar el mètode emprat pels investigats, poden servir de guia els punts que la Comissió Nacional del Mercat de Valors marca en el seu decàleg per a evitar ‘xiringuitos’ financers, disponible en l'enllaç https://www.cnmv.es/portal/inversor/decalogo-chiringuitos.aspx.
Utilitzaven elements propis de la negociació d'alta freqüència
Una vegada que el client realitzava la primera inversió, des de l'empresa se li assignava un compte en una plataforma d'Internet en la qual se li concedia una quantia idèntica a la transferida pel client. En poc temps les inversions solien tindre bons resultats, el compte multiplicava els seus beneficis, i era habitual que el client enfortira la seua posició mitjançant noves aportacions, que en algun cas es van acostar al mig milió d'euros. Els investigats, els qui actuaven com a gestors del compte dels clients, realitzaven nombroses inversions, que en alguns casos superaven els set centenars en un mes, amb guanys interessants per als clients. No obstant això, quan el client requeria un reintegrament dels beneficis era quan es mostrava l’artifici. Fins a aquest moment les inversions realitzades pels gestors consistien en inversions prudents, tant en quantia invertida com en el tipus de divisa - l'euro, el dòlar o el ien -. Després de la petició del client, els defraudadors s'excusaven per a no pagar de manera immediata a la vegada que modificaven l'estratègia d'inversió, que passava a ser molt arriscada, tant en moneda, com en quantia, de manera que la pèrdua es feia inevitable. En aquest punt utilitzaven elements propis de la negociació d'alta freqüència, com és execució de nombroses posicions gairebé simultànies a la vegada que es manté cada posició d'inversió en períodes breus de temps. D'aquesta manera, el client, que no controlava la inversió, l'única cosa que podia fer era veure com els seus diners s'esfumaven en tot just deu minuts.
La recerca i desarticulació
La recerca va començar al gener de 2019 arrel d'una denúncia presentada en la comissaria de districte de Vigo–Entremaliades per una presumpta estafa valorada en 36.000 euros. A partir d'aquest moment es van detectar nous afectats, fins a arribar als quinze per un valor defraudat que ronda els dos milions d'euros. Com succeeix en aquest tipus de recerques la Policia Nacional ha focalitzat el seu treball en l'estafat, del qual ha aconseguit informació molt útil a l'hora de determinar les dades identificatives dels embaucadors i aquest mètode de defraudació nou, que s'aplicarà a altres recerques d'aquest tipus. Finalment, al cap d'un any i mig de recerca, el dia 15 de juliol de 2020 la Policia Nacional, baix la direcció del Jutjat d'Instrucció número 10 de Madrid, ha realitzat un registre en l'oficina de la suposada empresa d'inversió, situada a Madrid, s'ha detingut a dos persones i s'han identificat a altres nou. En l'operació, la Policia Nacional ha confiscat documentació relacionada amb els fets delictius investigats, especialment les llistes i fitxes de clients, en les quals s'inclouen comentaris sobre l'actitud del client com “ens escolta” o “pardillo”, típiques de les “sucker lists” o llistes de 'tontos'. També s'han embargat els comptes bancaris dels principals investigats. Amb aquesta informació els investigadors esperen constatar un nombre major d'afectats i un increment de la xifra defraudada.
Finalment, es comprova que els defraudadors poleixen l'engany emprat per a defraudar, com així ho demostra la intel·ligència obtinguda durant les recerques dels sis ‘xiringuitos’ més importants desmantellats per la Policia Nacional en 2011, 2014 (dos), 2018 (dos) i 2020, fins a arribar a tècniques que dificulten l'acarament de la informació per part dels investigadors, com succeeix amb aquest esquema fraudulent, que és, sens dubte, una tècnica de frau nova en el moment de la recerca, a l'espera del pròxim quiosquet financer.
Col·laboració amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)
En l'habitual de la col·laboració entre la CNMV i la Policia Nacional en la protecció dels mercats de valors i dels inversors, especialment els detallistes, s'ha treballat conjuntament a l'hora d'obtenir informació sobre l'entramat investigat. En aquest sentit la CNMV ha publicat un advertiment com a ‘xiringuito’ financer de l'empresa sobre la qual pivotava la recerca.
Col·laboració ciutadana
Novament la Policia Nacional recorda que és fonamental la col·laboració ciutadana en la prevenció i detecció d'aquest tipus de fraus, per a així disposar de primera mà de tota la informació sobre aquestes organitzacions.
Així mateix, s'indica que des de l'inici de la pandèmia del coronavirus s'han incrementat els advertiments de la CNMV sobre ‘xiringuitos’, i s'estima que el període de confinament pot servir de base per a una nova ona de casos d'aquest tipus de frau.
Per això, es recorda que si algun client se sent perjudicat per un ‘xiringuito’ financer, la UDEF recomana posar-se en contacte amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors a fi d'advertir sobre aquesta situació i amb la Policia Nacional a fi d'interposar denúncia.
