La sala d’exposicions de l’Ajuntament del Ràfol de Salem mostra fins al 6 de novembre la gran varietat d’usos que les societats del passat van donar als productes de mar amb una exposició del Museu de Prehistòria de València (Mupreva) on s’arrepleguen les últimes investigacions fetes al litoral mediterrani peninsular sobre l’aprofitament de recursos marins.

En esta mostra itinerant, el Mupreva exposa més d’un centenar de peces que són rèpliques de la gran quantitat d’exemplars trobats en jaciments valencians, els originals dels quals es conserven en el museu de la Diputació, amb una cronologia que va dels 30.000 als 3.000 anys.

Aprofitament dels recursos marins
La informació sobre l’ús alimentari de productes marins durant el Paleolític superior és escassa, ja que els jaciments costaners es troben actualment davall l’aigua a causa de la inundació de les plataformes costaneres per la pujada del nivell de la mar al final del període glacial, per l’ús alimentari de productes marins durant el Paleolític superior. A partir del Mesolític –fa 10.000 anys–, es van consumir mol·luscos com les escopinyes, petxelines i caragols punxosos, i peixos com les orades, rajades, llisses i corbines. Estos productes de la mar van arribar a jaciments a més de 40 quilòmetres de la costa, això constata l’ús de sistemes de conservació, com l’assecat al sol o el fumatge. 

Així mateix, les petxines s’aprofitaven per a la decoració ceràmica, com ara en recipients, o com a allisadors i raspadors; també es confeccionaven culleres, cullerots, agulles i instruments musicals (trompes). Els grans ossos de cetacis (costella i vèrtebres) es van utilitzar com a taules de treball o encluses. També es fabricaven adorns personals mitjançant tres processos complets de fabricació: perles discoidals, penjolls o botons arciformes i penjolls ovals. 

Així, en el Neolític antic es fabricaven penjolls ovals, anells i braçalets; durant el Calcolític s’elaboraven botons i durant tota la prehistòria recent, perles discoidals; també s’aprofitaven les vèrtebres de peixos, com rajades i taurons. Molts d’estos adorns podien tindre un valor simbòlic, associat al món funerari, com les petxines no perforades ni manipulades documentades en coves d’enterrament, fa uns 5.000 anys.

També s’han descobert casos excepcionals, com la presència d’un dofí mular depositat en un enterrament de caràcter secundari situat en una fossa al costat de la desembocadura del Serpis. Este acte és considerat un fet únic i extraordinari, ja que mai s’havia trobat un cetaci en un context funerari.